L'explosió del llenguatge

Versión en español tras la línea de puntos


Hola de nou !

Aquesta setmana el meu petit gran tresor ha fet 18 mesos i des de fa unes setmanes que estem en una etapa molt divertida i emocionant, ja que està aprenent a parlar, i cada dia em sorprèn amb alguna paraula nova.

El procés d'aprendre a parlar comença dins l'úter, sobre la setmana 24, que és quan el fetus ja pot sentir sons, així que els nadons ja estan acostumats al llenguatge des dels primers dies de vida, i en néixer prefereixen l'entonació del seu idioma matern abans que d'altres no coneguts. 

La parla infantil o idioma infantil és la manera en què totes les mares del món parlem als nostres bebès. En escoltar les paraules de la mare que allarga les vocals, el bebè va fent-se un mapa acústic del seu idioma matern i repetint les paraules, la mare ajuda al bebè a aprendre-les. El que fem les mares instintivament és comunicar el essencial de l'idioma.

A part, els bebès prenen consciència de si mateixos i del món que els envolta observant i escoltant a les persones que tenen al voltant, per això és important que quan ens comuniquem amb un bebè, el tò de veu sigui agradable, ja que encara que els bebès no entenguin el significat de les paraules, sí que entenen l'entonació, la música i el ritme amb què es pronuncien. L'ideal és dirigir-se als bebès amb frases curtes però correctes i també és important anar-los explicant el que es farà a continuació, ja que d'aquesta manera s'afavoreix el desenvolupament lingüístic de lactant i també es contribueix a que es senti com un participant actiu i respectat. 

Cantar també és una bona manera d'estimular la comunicació. A part  d'afiançar el vincle que mantenim amb el nostre fill i a comunicar-li el nostre amor, la música pot ajudar al bebè a relaxar-se, i se sap que els ritmes inherents a la música, afavoreixen el seu desenvolupament emocional i intelectual. Els jocs i les cançons de la infància són molt importants en el procés d'adquisició d'habilitats. i independentment del que li diguis o li cantis, el que és important és que ell senti la teva veu.

Naixem amb la capacitat d'aprendre a parlar qualsevol llengua del món. Els bebès fins als 6 mesos tenen la capacitat de distingir els sons de qualsevol idioma, per això es consideren oients universals, i si se'ls exposa a un segon idioma durant aquest període, poden aprendre els sons d'ambdues llengües, però aquest fet es perd cap als 10 mesos, ja que el cervell del bebè comença a filtrar els sons que no escolta al seu entorn i sel.lecciona només els del seu idioma. 

La imitació és el principal motor en l'aprenentatge d'un idioma. Abans d'aprendre a dir una paraula, els bebès imiten els sons de l'idioma que escolten al seu entorn. Cap als 9 mesos comença el balbuceig i per tant la capacitat per reproduir sons. Al principi els bebès de totes les cultures balbucegen igual, però a posteriori els sons del llenguatge es van limitant i se centren en els del seu idioma matern. En jugar amb els sons també escolten el que diuen i a això se li diu associació de sons i boca. Recordo com en aquesta etapa el Petit explorador mirava atentament la meva boca quan li parlava i jugava amb els sons que era capaç de produir. Sobre els 12 mesos ja era capaç d'imitar els sons d'alguns animals com el gos, el gat, la vaca, o el soroll del motor dels cotxes. 

El llenguatge no verbal, l'expressió corporal, facial, gestual, el to de veu i la mirada, també són elements importants per a la comunicació. Als 10 mesos els bebès reconeixen l'expressió del rostre dels seus pares, i saben que les emocions s'expressen tant amb la cara com amb la veu, i que l'entonació i l'expressió han de concordar. També saben com utilitzar el somriure  Molt abans de què el bebè aprengui a parlar ja sap que la comunicació és molt més que sons i paraules i que una gran part de les emocions, intencions i desitjos es poden transmetre mitjançant gestos. És curiós com durant aquesta etapa he observat com el Petit explorador es mira al mirall mentre plora, o es planta davant el mirall i gesticula mentre es mira la seva expressió. També li criden molt l'atenció els demés nens quan ploren. 

Senyalar és un gest de comunicació únic dels humans, i és també la manera en què els humans aprenen els noms de les coses. Assenyalar representa un gran pas mental per al bebè, ja que el seu cervell entén que el que importa no és la mà, sinó l'objecte al que senyala. Cap altra espècie de la natura, ni tan sols els primats, entén el que volen dir els humans en senyalar. Miren el dit, però no al que senyala. Amb el Petit explorador passem moltes estones assenyalant objectes i repetint els seus noms. A part dels objectes de la vida qüotidiana, ens han anat molt bé els contes amb imatges reals com ara aquests. 

        

Després de l'any el bebè comença l'apassionant pas de l'articulació de sons a la pronunciació de paraules. Als primers 18 mesos, el nen compta amb un vocabulari actiu d'entre 50 i 100 paraules de les quals el 70%  són noms de coses que coneixen de la seva vida diària, com el menjar i les parts del cos o els noms de les persones que els envolten. En aquesta etapa del desenvolupament el cervell del bebè està ocupat associant sons amb paraules, i després amb significat, intentant comprendre el llenguatge. És molt emocionant quan el bebè diu per primer cop mama i papa, i molt divertit quan comença a anomenar els noms de les coses. Una de les paraules més divertides per nosaltres en aquests moments és mandarina, o manana com diu el petit explorador. També vam riure molt quan va començar a intentar dir patata. 

I entre els 18 mesos i els 2 anys, té lloc un esdeveniment que es coneix com l'explosió del llenguatge, que és l'etapa en la que ara ens trobem. De sobte entenen la idea de què tot té un nom i els sons que han estat practicant i els significats que els hi han atribuït es conecten. Durant l'explosió del llenguatge els nens passen de l'articulació de paraules aïllades al desenvolupament de  mini frases de dues paraules. En aquesta etapa el bebè aprèn com a mínim una paraula nova cada 90 minuts i quan compleixen 2 anys solen usar unes 300 paraules, i n'entenen unes 1000, però la pronunciació encara està lluny de ser perfecte i sovint cal algú proper al nen per traduir. 

Aquests dos primers anys són el moment crític per aprendre un idioma, i la interacció primerenca amb els pares, és la llavor per a l'adquisició dels seus dots de comunicació, ja que els bebès aprenen a parlar mirant i imitant als adults del seu entorn, que sovint es veuen reflectits en els actes, gestos i paraules dels seus fills. 

L'animal humà és l'únic que compta amb el do de la parla i el llenguatge és una part fonamental de l'ésser humà que ens permet expressar sentiments, recordar el passat i imaginar el futur. Quan els nens comencen a parlar el seu món interior es fa visible, els seus jocs canvien quan el llenguatge apareix, la imaginació floreix i són capaços d'expressar sentiments. 

I imaginant, cantant i descobrint noves paraules i conceptes el Petit explorador i jo us desitgem que tingueu unes molt bones festes, i que el 2016 sigui un any plè de noves fites i il.lusions. 

           -------------------------------------------------------------------------------------------------------

La explosión del lenguaje

¡ Hola de nuevo !

Esta semana mi pequeño gran tesoro ha cumplido 18 meses y des de hace unas semanas que estamos en una etapa muy divertida y emocionante, ya que está aprendiendo a hablar, y cada día me sorprende con alguna palabra nueva. 

El proceso de aprender a hablar comienza dentro del útero, sobre la semana 24, que es cuando el feto ya puede sentir sonidos, así que los recién nacidos ya están acostumbrados al lenguaje des de los primeros días de vida, y al nacer prefieren la entonación de su idioma materno antes que otro no conocido. 

El habla infantil o idioma infantil es la manera en que todas las madres del mundo hablamos a nuestros bebés. Al escuchar las palabras de su madre que alarga las vocales, el bebé va realizando un mapa acústico de su idioma materno, y repitiendo las palabras, la madre ayuda al bebé a aprenderlas. Lo que hacemos las madres instintivamente es comunicar lo esencial del idioma. 

A parte, los bebés toman conciencia de sí mismos y del mundo que les rodea, observando y escuchando a las personas que tienen a su alrededor, por este motivo  es importante que cuando nos comuniquemos con un bebé el tono de voz sea agradable, ya que aunque los bebés no entiendan el significado de las palabras, sí entienden la entonación, la música y el ritmo con que se pronuncian.

Lo ideal es dirigirse a los bebés con frases cortas pero correctas y también es importante irles contando lo que se hará a continuación, ya que de esta manera favorecemos el desarrollo lingüístico del lactante y también contribuimos a que se sienta como un participante activo y respetado. 

Cantar es también una buena manera de estimular la comunicación. A parte  de afianzar el vínculo que mantenemos con nuestro hijo, y a comunicarle nuestro amor, la música puede ayudar al bebé a relajarse y también se sabe que los ritmos inherentes a la música, favorecen su desarrollo emocional e intelectual. Los juegos y las canciones de la infancia son muy importantes en el proceso de adquisición de habilidades, y independientemente de lo que le digas o le cantes, lo importante es que oiga tu voz. 

Nacemos con la capacidad de aprender cualquier lengua del mundo. Los bebés hasta los 6 meses tienen la capacidad de distinguir los sonidos de cualquier idioma, por eso se consideran los oyentes universales, y si se les expone a un segundo idioma durante este periodo, pueden aprender los sonidos de ambas lenguas, pero este hecho se pierde sobre los 10 meses, ya que el cerebro del bebé empieza a filtrar los sonidos que no escucha en su entorno y selecciona solamente los de su idioma. 

La imitación es el principal motor en el aprendizaje de un idioma. Antes de aprender a decir una palabra los bebés imitan los sonidos del idioma que escuchan en su entorno. Hacia los 9 meses comienza el balbuceo y por tanto la capacidad de reproducir sonidos. Al principio los bebés de todas las culturas balbucean igual, pero luego los sonidos del lenguaje se van limitando y se centran en los de su idioma materno. Al jugar con los sonidos también escuchan lo que dicen y a este hecho se le conoce como asociación de sonidos y boca. Recuerdo como en esta etapa el Pequeño explorados miraba atentamente mi boca cuando le hablaba, y jugaba con los sonidos que era capaz de producir. Sobre los 12 meses ya era capaz de imitar los sonidos de algunos animales como el perro, el gato ,la vaca o el ruido del motor de los coches. 

El lenguaje no verbal, la expresión corporal, facial, gestual, el tono de voz y la mirada, también son elementos importantes para la comunicación. A los 10 meses los bebés reconocen la expresión del rostro de sus padres, y saben que las emociones se expresan tanto con la cara como con la voz, y que la entonación y la expresión tienen que concordar. También saben cómo utilizar la sonrisa. Mucho antes de que el bebé empiece a hablar, ya sabe que la comunicación es mucho más que sonidos y palabras, y que las emociones e intenciones y deseos se pueden transmitir mediante gestos. Es curioso como durante esta etapa he observado como el Pequeño explorador se mira en el espejo mientras llora, o se planta delante del espejo y gesticula mientras observa su propia expresión. También le llaman mucho la atención los demás niños cuando lloran. 

Señalar es un gesto de comunicación único de los humanos, y es también la forma con la que los humanos aprenden el nombre de las cosas. Señalar representa un gran paso mental para el bebé, ya que su cerebro entiende que lo que importa no es la mano, sino el objeto al que señala. Ninguna otra especie de la naturaleza, ni siquiera los primates, entienden lo que quieren decir los humanos al señalar. Miran al dedo, pero no a lo que señala. Con el Pequeño explorador pasamos muchísimo rato señalando objetos y repitiendo sus nombres. A parte de los objetos de la vida diaria, nos han ido muy bien los libros con imágenes reales como éstos. 

        

Después del año, el bebé empieza el apasionante salto de la articulación de sonidos a la pronunciación de palabras. A los 18 meses el bebé cuenta con un vocabulario activo de entre 50 y 100 palabras, de las que el 70% son nombres de cosas que conocen de su vida diaria, como la comida, las partes del cuerpo, o los nombres de las personas que le rodean. En esta etapa del desarrollo, el cerebro del bebé está ocupado asociando sonidos con palabras, y después dándoles significado e intentando comprender el lenguaje. Es muy emocionante cuando el bebé es capaz de decir por primera vez papá o mamá y muy divertido cuando empiezan a intentar decir los nombres de las cosas. Una de las palabras más divertidas para nosotros en estos momentos es mandaria, o manana como dice el Pequeño explorador. También reímos mucho cuando comenzó a intentar decir patata.  

Y entre los 18 meses y los 2 años, tiene lugar un acontecimiento que se conoce como la explosión del lenguaje, y que es la etapa en la que nos encontramos ahora. De repente entienden la idea de que todo tiene un nombre y los sonidos que han estado practicando y los significados que les han atribuído se conectan. Durante la explosión del lenguaje, los niños pasan de la articulación de palabras aisladas al desarrollo de mini frases de dos palabras. En esta etapa aprenden como mínimo una palabra nueva cada 90 minutos y al cumplir los dos años suelen usar unas 300 palabras y entienden unas 1000, aunque la pronunciación aún está lejos de ser perfecta y suele ser necesario alguien cercano al niño para traducir.  

Estos dos primeros años son el momento crítico para aprender un idioma, y la interacción temprana con los padres es la semilla para la adquisición de sus dotes de comunicación, ya que los bebés aprenden a hablar mirando e imitando a los adultos de su entorno, que a menudo se verán reflejados en los actos, gestos y palabras de sus hijos.  

El animal humano es el único que cuenta con el don del habla y el lenguaje es una parte fundamental del ser humano que nos permite expresar sentimientos, recordar el pasado e imaginar el futuro. Cuando los niños empiezan a hablar su mundo interior se hace visible, sus juegos cambian cuando el lenguaje aparece, la imaginación florece, y son capaces de expresar sus sentimientos. 

Y imaginando, cantando, y decubriendo nuevas palabras y conceptos, Pequeño explorador y yo os deseamos que tengais unas felices fiestas y que el 2016 sea un año lleno de nuevos logros e ilusiones.