Objectiu 2016: Recuperar el sòl pèlvic

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola!

Comencem un nou any i amb aquest normalment ens marquem nous objectius i propòsits, com no pot ser d'una altra manera, sempre buscant millorar. 

Aquest any un dels meus principals objectius és el de recuperar el to muscular del meu sòl pèlvic. 

Durant el part, el periné femení pateix una demanda extrema de pressió i tensió. Es tracta d'una experiència que tot i ser fisiològica o de curta duració pot deixar seqüeles importants. 
El periné està format per músculs que tenen la capacitat de contraure's i relaxar-se. Aquests músculs es distendeixen durant el part, sobretot durant l'expulsiu, que és el moment en què el cap del bebè es recolza sobre la capa muscular, però depenent del mode en què el bebè surt, (sortida molt ràpida o molt llarga, gran nombre de pujos amb inspiració bloquejada, pressió manual sobre l'úter, us d'instrumental, pràctica d'episiotomia) els músculs i lligaments es poden lesionar, ocasionant disfuncions com incapacitat de retenir l'orina, prolapses, o alteracions motores. 

En conseqüència, rere el part, s'ha de recuperar el sòl pèlvic, de manera que sigui capaç de sostenir activament les vísceres de la part inferior de l'abdomen, i capaç d'evitar les incontinències. Per aquest motiu, la principal qualitat a recuperar, serà la tonicitat muscular. 

El meu part va ser un part vaginal amb epidural, fins al punt que l'anestèsia va impossibilitar que els pujos fossin efectius. A part vaig patir la maniobra de Kristeller, totalment desaconsellada ,ja que exerceix un excés de pressió extra i descontrolada sobre el sòl pèlvic i sobre el nadó. També vaig patir una episiotomia, per sort no molt gran. Aquests fets han ocasionat que pateixi incontinència d'esforç, i flaccidesa de la musculatura del terra de la pelvis. 

Quan vaig ser mare, un cop passada la quarantena, vaig començar a assistir a classes d'hipopressius, però després el petit explorador va començar amb el moviment i cada cop se'm feia més difícil assistir amb ell a les classes i ho vaig deixar. A part, a casa tampoc trobava el moment per posar-me a fer els exercicis i, per tant, no vaig aconseguir els resultats desitjats. Així que aquest cop si, el meu objectiu durant aquests 6 mesos vinents és el de posar-me les piles per enfortir i recuperar el meu sòl pèlvic ,per evitar la incontinència i per prevenir problemes de cara a un possible nou embaràs.

Quan les condicions del part han sigut dolentes, hi ha incontinència imperiosa, o incontinència fecal, o símptomes de problemes de suport visceral, el més indicat és fer una visita a un centre especialitzat en recuperació del sòl pèlvic per fer una valoració exhaustiva i un tractament adequat al tipus de problemàtica. Com que jo no tinc una disfunció greu, seguiré el meu propi planning, tot i que no descarto fer una visita a un fisioterapeuta especialista en sòl pèlvic, perquè em valori i orienti. 

A priori, i fins que no visiti a un especialista el meu planning de recuperació consistirà en:

1. Exercicis hipopressius: 3 cops a la setmana. Els hipopressius són uns exercicis que treballen la musculatura pèlvica i abdominal en diferents posicions, mitjançant l'acció del diafragma, amb pauses respiratòries. Aquests exercicis disminueixen la pressió de la cavitat abdominal, afavorint l'acció de succió dels òrgans abdomino-pelvians a causa de la contracció diafragmàtica. Els hipopressius són molt eficaços en l'augment del to muscular de la pelvis i l'abdomen, la millora de la diàstasi abdominal, la pèrdua de volum abdominal, i la millora de la consciència corporal. 

2. Exercicis de Kegel: cada dia, 200 repeticions en 4 cicles de 50. Els exercicis de Kegel són exercicis de contracció i relaxació voluntària de la musculatura vaginal i anal, amb l'objectiu d'incrementar la seva força i resistència. Són exercicis que es poden realitzar en qualsevol lloc i qualsevol moment, com per exemple al cotxe o a la oficina. 

 

3. Utilització de pessaris o cons vaginals : cada dia 30 minuts si la musculatura és capaç de subjectar-lo durant aquest temps, o en el seu defecte, fins que caiguin. Els pessaris i els cons vaginals són uns dispositius de silicona de diferents formes i pes, que s'introdueixen a la vagina i s'han de mantenir amb la contracció involuntària de la musculatura del periné. A mesura que es guanya força es pot anar augmentant gradualment de temps o de pes. En aquesta pàgina o en aquesta altra es poden comprar pessaris i hi ha aquesta taula que especifica quins tipus estan indicats per cada disfunció. En aquesta altra pàgina es poden comprar els cons vaginals, que són els que jo utilitzaré. 

4. Exercicis d'integració global: és important que a part de treballar la musculatura del periné es treballi també el cos en general, ja que aquesta musculatura està relacionada amb diverses funcions orgàniques. Els principals grups musculars a treballar són els abdominals mitjançant tècniques no hiperpressives, els glutis, i els adductors, però no oblidem que el cos és una unitat i s'ha de treballar en la seva globalitat. 

En l'àmbit general, hi ha un gran desconeixement d'aquesta part tan important de l'anatomia de la dona, de la que s'ha de procurar mantenir un bon estat per evitar incontinències, relacions sexuals doloroses, males cicatritzacions o prolapses. És important que les dones prenguem consciència sobre l'estat del nostre sòl pèlvic i el cuidem. La integritat física del periné conduirà a un major benestar i a un augment de l'autoestima com a dona, a part de a la prevenció dels problemes anteriorment citats, per això és tan important el tractament de la musculatura del sòl pèlvic abans, durant i després del part, per prevenir els seus trastorns i disfuncions. 

I tu, t'has marcat objectius per aquest 2016? 

Si? Doncs a per ells !

     ------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Objetivo 2016: Recuperar el suelo pélvico

¡Hola!

Comenzamos un año nuevo y con éste, normalmente nos marcamos nuevos objetivos y propósitos, como no puede ser de otra forma, siempre buscando mejorar.  

Este año uno de mis principales objetivos es el de recuperar el tono muscular de mi suelo pélvico. 

Durante el parto, el periné femenino sufre  una demanda extrema de presión y tensión. Se trata de una experiencia que a pesar de ser fisiológica o de corta duración puede dejar secuelas importantes.
El periné está formado por músculos que tienen la capacidad de contraerse y relajarse. Estos músculos se distienden durante el parto, sobretodo durante el expulsivo, que es le momento en que la cabeza del bebé se apoya sobre la capa muscular, pero dependiendo de la manera en que el bebé sale   (salida muy rápida o muy larga, gran número de pujos con inspiración bloqueada, presión manual sobre el útero, uso de instrumental, práctica de episiotomía), los músculos y ligamentos se pueden lesionar, ocasionando disfunciones como incapacidad de retener la orina, prolapsos,o alteraciones motoras. 

En consecuencia, tras el parto, se tiene que recuperar el suelo pélvico, de manera que sea capaz de sostener activamente las vísceras de la parte inferior del abdomen, y capaz de evitar las incontinencias. Por este motivo, la principal cualidad a recuperar, será la tonicidad muscular. 

Mi parto fue un parto vaginal con epidural, hasta el punto que la anestesia imposibilitó que los pujos fuesen efectivos. Además sufrí la maniobra de Kristeller, totalmente desaconsejada, ya que ejerce un exceso de presión extra y descontrolada sobre el suelo pélvico y sobre el bebé. También sufrí una episiotomia, por suerte no muy extensa. Estos hechos han ocasionado que  sufra  incontinencia de esfuerzo, y flacidez de la musculatura del suelo de la pelvis. 

Una vez pasada la cuarentena comencé a asistir a clases de hipopresivos, pero cuando el pequeño explorador comenzó con el movimiento me costaba asistir con él a las clases y lo acabé dejando de lado. A parte, en casa tampoco encontraba el momento de ponerme a hacer los ejercicios y por lo tanto, no conseguí los resultados deseados.  Así que esta vez sí, mi objetivo durante los próximos 6 meses es el de ponerme las pilas para fortalecer y recuperar el suelo pélvico para evitar la incontinencia y para prevenir problemas de cara a un posible nuevo embarazo. 

Cuando las condiciones del parto han sido malas, cuando hay incontinencia imperiosa o incontinencia fecal, o síntomas de problemas de soporte visceral, es imprescindible realizar una visita en un centro especializado en recuperación del suelo pélvico para obtener una valoración exhaustiva y un tratamiento adecuado al tipo de problemática. 

Como yo no tengo una disfunción grave, seguiré mi propio planning, aunque no descarto realizar una visita a un fisioterapeuta especialista del suelo pélvico para que me valore y oriente. 

A priori, hasta que no visite a un especialista, mi planning de recuperación consistirá en:

1. Ejercicios hipopresivos: 3 veces a la setmana. Los hipopresivos son unos ejercicios que trabajan la musculatura pélvica y abdominal en diferentes posiciones mediante la acción del diafragma y con pausas respiratorias. Esos ejercicios disminuyen la presión de la cavidad abdominal, favoreciendo la acción de succión de los órganos abdomino-pelvianos a causa de la contracción diafragmática. Loa hipopresivos son muy eficaces para aumentar el tono muscular de la pelvis y abdomen, para mejorar la  diastasis abdominal, para la pérdida de volumen abdominal, y para mejorar la conciencia corporal. 

2. Ejercicios de Kegel: cada día, 200 repeticiones en 4 ciclos de 50. Los ejercicios de Kegel son ejercicios de contracción y relajación voluntaria de la musculatura vaginal y anal, con el objetivo de incrementar su fuerza y resistencia. Son ejercicios que se pueden realizar en cualquier lugar y cualquier momento, como por ejemplo en el coche o la oficina. 

 

3. Utilización de pesarios o conos vaginales : cada dia 30 minutos si la musculatura es capaz de sujetarlo durante este rato, o en su defecto hasta que caigan. Los pesarios y los conos vaginales son unos dispositivos de silicona de diferentes formas y peso, que se introducen en la vagina y se tienen que mantener mediante la contracción involuntaria de la musculatura del periné. A medida que se gana fuerza se puede ir aumentando gradualmente de tiempo o de peso. En esta página o en ésta otra  se pueden comprar pesarios y hay una tabla que especifica qué tipos están indicados para cada disfunción. En esta otra página se pueden comprar los conos vaginales, que son los que yo usaré. 

4. Ejercicios de integración global: es importante que a parte de trabajar la musculatura del periné se trabaje también el cuerpo en general, ya que esta musculatura está relacionada con diversas funciones orgánicas. Los principales grupos musculares a trabajar son los abdominales, mediante técnicas ni hiperpresivas, los glúteos, y los aductores, pero no olvidemos que el cuerpo es una unidad y se tiene que trabajar en su globalidad. 

En el ámbito general, hay un gran desconocimiento de esta parte de la anatomía de la mujer tan importante, de la que hay que procurar mantener un buen estado para evitar incontinencias, relaciones sexuales dolorosas, malas cicatrizaciones, o prolapsos. Es importante que las mujeres tomemos conciencia sobre el estado de nuestro suelo pélvico y lo cuidemos. La integridad física del periné conducirá a un mayor bienestar y a un aumento de la autoestima como mujer, a parte de a la prevención de los problemas anteriormente citados. Por este motivo es tan importante el tratamiento de la musculatura del suelo pélvico antes, durante, y después del parto, para prevenir sus trastornos y disfunciones. 

Y tu, ¿ te has marcado objetivos para este 2016?

¿ Sí? ¡ Pues a por ellos !