L'explosió del llenguatge

Versión en español tras la línea de puntos


Hola de nou !

Aquesta setmana el meu petit gran tresor ha fet 18 mesos i des de fa unes setmanes que estem en una etapa molt divertida i emocionant, ja que està aprenent a parlar, i cada dia em sorprèn amb alguna paraula nova.

El procés d'aprendre a parlar comença dins l'úter, sobre la setmana 24, que és quan el fetus ja pot sentir sons, així que els nadons ja estan acostumats al llenguatge des dels primers dies de vida, i en néixer prefereixen l'entonació del seu idioma matern abans que d'altres no coneguts. 

La parla infantil o idioma infantil és la manera en què totes les mares del món parlem als nostres bebès. En escoltar les paraules de la mare que allarga les vocals, el bebè va fent-se un mapa acústic del seu idioma matern i repetint les paraules, la mare ajuda al bebè a aprendre-les. El que fem les mares instintivament és comunicar el essencial de l'idioma.

A part, els bebès prenen consciència de si mateixos i del món que els envolta observant i escoltant a les persones que tenen al voltant, per això és important que quan ens comuniquem amb un bebè, el tò de veu sigui agradable, ja que encara que els bebès no entenguin el significat de les paraules, sí que entenen l'entonació, la música i el ritme amb què es pronuncien. L'ideal és dirigir-se als bebès amb frases curtes però correctes i també és important anar-los explicant el que es farà a continuació, ja que d'aquesta manera s'afavoreix el desenvolupament lingüístic de lactant i també es contribueix a que es senti com un participant actiu i respectat. 

Cantar també és una bona manera d'estimular la comunicació. A part  d'afiançar el vincle que mantenim amb el nostre fill i a comunicar-li el nostre amor, la música pot ajudar al bebè a relaxar-se, i se sap que els ritmes inherents a la música, afavoreixen el seu desenvolupament emocional i intelectual. Els jocs i les cançons de la infància són molt importants en el procés d'adquisició d'habilitats. i independentment del que li diguis o li cantis, el que és important és que ell senti la teva veu.

Naixem amb la capacitat d'aprendre a parlar qualsevol llengua del món. Els bebès fins als 6 mesos tenen la capacitat de distingir els sons de qualsevol idioma, per això es consideren oients universals, i si se'ls exposa a un segon idioma durant aquest període, poden aprendre els sons d'ambdues llengües, però aquest fet es perd cap als 10 mesos, ja que el cervell del bebè comença a filtrar els sons que no escolta al seu entorn i sel.lecciona només els del seu idioma. 

La imitació és el principal motor en l'aprenentatge d'un idioma. Abans d'aprendre a dir una paraula, els bebès imiten els sons de l'idioma que escolten al seu entorn. Cap als 9 mesos comença el balbuceig i per tant la capacitat per reproduir sons. Al principi els bebès de totes les cultures balbucegen igual, però a posteriori els sons del llenguatge es van limitant i se centren en els del seu idioma matern. En jugar amb els sons també escolten el que diuen i a això se li diu associació de sons i boca. Recordo com en aquesta etapa el Petit explorador mirava atentament la meva boca quan li parlava i jugava amb els sons que era capaç de produir. Sobre els 12 mesos ja era capaç d'imitar els sons d'alguns animals com el gos, el gat, la vaca, o el soroll del motor dels cotxes. 

El llenguatge no verbal, l'expressió corporal, facial, gestual, el to de veu i la mirada, també són elements importants per a la comunicació. Als 10 mesos els bebès reconeixen l'expressió del rostre dels seus pares, i saben que les emocions s'expressen tant amb la cara com amb la veu, i que l'entonació i l'expressió han de concordar. També saben com utilitzar el somriure  Molt abans de què el bebè aprengui a parlar ja sap que la comunicació és molt més que sons i paraules i que una gran part de les emocions, intencions i desitjos es poden transmetre mitjançant gestos. És curiós com durant aquesta etapa he observat com el Petit explorador es mira al mirall mentre plora, o es planta davant el mirall i gesticula mentre es mira la seva expressió. També li criden molt l'atenció els demés nens quan ploren. 

Senyalar és un gest de comunicació únic dels humans, i és també la manera en què els humans aprenen els noms de les coses. Assenyalar representa un gran pas mental per al bebè, ja que el seu cervell entén que el que importa no és la mà, sinó l'objecte al que senyala. Cap altra espècie de la natura, ni tan sols els primats, entén el que volen dir els humans en senyalar. Miren el dit, però no al que senyala. Amb el Petit explorador passem moltes estones assenyalant objectes i repetint els seus noms. A part dels objectes de la vida qüotidiana, ens han anat molt bé els contes amb imatges reals com ara aquests. 

        

Després de l'any el bebè comença l'apassionant pas de l'articulació de sons a la pronunciació de paraules. Als primers 18 mesos, el nen compta amb un vocabulari actiu d'entre 50 i 100 paraules de les quals el 70%  són noms de coses que coneixen de la seva vida diària, com el menjar i les parts del cos o els noms de les persones que els envolten. En aquesta etapa del desenvolupament el cervell del bebè està ocupat associant sons amb paraules, i després amb significat, intentant comprendre el llenguatge. És molt emocionant quan el bebè diu per primer cop mama i papa, i molt divertit quan comença a anomenar els noms de les coses. Una de les paraules més divertides per nosaltres en aquests moments és mandarina, o manana com diu el petit explorador. També vam riure molt quan va començar a intentar dir patata. 

I entre els 18 mesos i els 2 anys, té lloc un esdeveniment que es coneix com l'explosió del llenguatge, que és l'etapa en la que ara ens trobem. De sobte entenen la idea de què tot té un nom i els sons que han estat practicant i els significats que els hi han atribuït es conecten. Durant l'explosió del llenguatge els nens passen de l'articulació de paraules aïllades al desenvolupament de  mini frases de dues paraules. En aquesta etapa el bebè aprèn com a mínim una paraula nova cada 90 minuts i quan compleixen 2 anys solen usar unes 300 paraules, i n'entenen unes 1000, però la pronunciació encara està lluny de ser perfecte i sovint cal algú proper al nen per traduir. 

Aquests dos primers anys són el moment crític per aprendre un idioma, i la interacció primerenca amb els pares, és la llavor per a l'adquisició dels seus dots de comunicació, ja que els bebès aprenen a parlar mirant i imitant als adults del seu entorn, que sovint es veuen reflectits en els actes, gestos i paraules dels seus fills. 

L'animal humà és l'únic que compta amb el do de la parla i el llenguatge és una part fonamental de l'ésser humà que ens permet expressar sentiments, recordar el passat i imaginar el futur. Quan els nens comencen a parlar el seu món interior es fa visible, els seus jocs canvien quan el llenguatge apareix, la imaginació floreix i són capaços d'expressar sentiments. 

I imaginant, cantant i descobrint noves paraules i conceptes el Petit explorador i jo us desitgem que tingueu unes molt bones festes, i que el 2016 sigui un any plè de noves fites i il.lusions. 

           -------------------------------------------------------------------------------------------------------

La explosión del lenguaje

¡ Hola de nuevo !

Esta semana mi pequeño gran tesoro ha cumplido 18 meses y des de hace unas semanas que estamos en una etapa muy divertida y emocionante, ya que está aprendiendo a hablar, y cada día me sorprende con alguna palabra nueva. 

El proceso de aprender a hablar comienza dentro del útero, sobre la semana 24, que es cuando el feto ya puede sentir sonidos, así que los recién nacidos ya están acostumbrados al lenguaje des de los primeros días de vida, y al nacer prefieren la entonación de su idioma materno antes que otro no conocido. 

El habla infantil o idioma infantil es la manera en que todas las madres del mundo hablamos a nuestros bebés. Al escuchar las palabras de su madre que alarga las vocales, el bebé va realizando un mapa acústico de su idioma materno, y repitiendo las palabras, la madre ayuda al bebé a aprenderlas. Lo que hacemos las madres instintivamente es comunicar lo esencial del idioma. 

A parte, los bebés toman conciencia de sí mismos y del mundo que les rodea, observando y escuchando a las personas que tienen a su alrededor, por este motivo  es importante que cuando nos comuniquemos con un bebé el tono de voz sea agradable, ya que aunque los bebés no entiendan el significado de las palabras, sí entienden la entonación, la música y el ritmo con que se pronuncian.

Lo ideal es dirigirse a los bebés con frases cortas pero correctas y también es importante irles contando lo que se hará a continuación, ya que de esta manera favorecemos el desarrollo lingüístico del lactante y también contribuimos a que se sienta como un participante activo y respetado. 

Cantar es también una buena manera de estimular la comunicación. A parte  de afianzar el vínculo que mantenemos con nuestro hijo, y a comunicarle nuestro amor, la música puede ayudar al bebé a relajarse y también se sabe que los ritmos inherentes a la música, favorecen su desarrollo emocional e intelectual. Los juegos y las canciones de la infancia son muy importantes en el proceso de adquisición de habilidades, y independientemente de lo que le digas o le cantes, lo importante es que oiga tu voz. 

Nacemos con la capacidad de aprender cualquier lengua del mundo. Los bebés hasta los 6 meses tienen la capacidad de distinguir los sonidos de cualquier idioma, por eso se consideran los oyentes universales, y si se les expone a un segundo idioma durante este periodo, pueden aprender los sonidos de ambas lenguas, pero este hecho se pierde sobre los 10 meses, ya que el cerebro del bebé empieza a filtrar los sonidos que no escucha en su entorno y selecciona solamente los de su idioma. 

La imitación es el principal motor en el aprendizaje de un idioma. Antes de aprender a decir una palabra los bebés imitan los sonidos del idioma que escuchan en su entorno. Hacia los 9 meses comienza el balbuceo y por tanto la capacidad de reproducir sonidos. Al principio los bebés de todas las culturas balbucean igual, pero luego los sonidos del lenguaje se van limitando y se centran en los de su idioma materno. Al jugar con los sonidos también escuchan lo que dicen y a este hecho se le conoce como asociación de sonidos y boca. Recuerdo como en esta etapa el Pequeño explorados miraba atentamente mi boca cuando le hablaba, y jugaba con los sonidos que era capaz de producir. Sobre los 12 meses ya era capaz de imitar los sonidos de algunos animales como el perro, el gato ,la vaca o el ruido del motor de los coches. 

El lenguaje no verbal, la expresión corporal, facial, gestual, el tono de voz y la mirada, también son elementos importantes para la comunicación. A los 10 meses los bebés reconocen la expresión del rostro de sus padres, y saben que las emociones se expresan tanto con la cara como con la voz, y que la entonación y la expresión tienen que concordar. También saben cómo utilizar la sonrisa. Mucho antes de que el bebé empiece a hablar, ya sabe que la comunicación es mucho más que sonidos y palabras, y que las emociones e intenciones y deseos se pueden transmitir mediante gestos. Es curioso como durante esta etapa he observado como el Pequeño explorador se mira en el espejo mientras llora, o se planta delante del espejo y gesticula mientras observa su propia expresión. También le llaman mucho la atención los demás niños cuando lloran. 

Señalar es un gesto de comunicación único de los humanos, y es también la forma con la que los humanos aprenden el nombre de las cosas. Señalar representa un gran paso mental para el bebé, ya que su cerebro entiende que lo que importa no es la mano, sino el objeto al que señala. Ninguna otra especie de la naturaleza, ni siquiera los primates, entienden lo que quieren decir los humanos al señalar. Miran al dedo, pero no a lo que señala. Con el Pequeño explorador pasamos muchísimo rato señalando objetos y repitiendo sus nombres. A parte de los objetos de la vida diaria, nos han ido muy bien los libros con imágenes reales como éstos. 

        

Después del año, el bebé empieza el apasionante salto de la articulación de sonidos a la pronunciación de palabras. A los 18 meses el bebé cuenta con un vocabulario activo de entre 50 y 100 palabras, de las que el 70% son nombres de cosas que conocen de su vida diaria, como la comida, las partes del cuerpo, o los nombres de las personas que le rodean. En esta etapa del desarrollo, el cerebro del bebé está ocupado asociando sonidos con palabras, y después dándoles significado e intentando comprender el lenguaje. Es muy emocionante cuando el bebé es capaz de decir por primera vez papá o mamá y muy divertido cuando empiezan a intentar decir los nombres de las cosas. Una de las palabras más divertidas para nosotros en estos momentos es mandaria, o manana como dice el Pequeño explorador. También reímos mucho cuando comenzó a intentar decir patata.  

Y entre los 18 meses y los 2 años, tiene lugar un acontecimiento que se conoce como la explosión del lenguaje, y que es la etapa en la que nos encontramos ahora. De repente entienden la idea de que todo tiene un nombre y los sonidos que han estado practicando y los significados que les han atribuído se conectan. Durante la explosión del lenguaje, los niños pasan de la articulación de palabras aisladas al desarrollo de mini frases de dos palabras. En esta etapa aprenden como mínimo una palabra nueva cada 90 minutos y al cumplir los dos años suelen usar unas 300 palabras y entienden unas 1000, aunque la pronunciación aún está lejos de ser perfecta y suele ser necesario alguien cercano al niño para traducir.  

Estos dos primeros años son el momento crítico para aprender un idioma, y la interacción temprana con los padres es la semilla para la adquisición de sus dotes de comunicación, ya que los bebés aprenden a hablar mirando e imitando a los adultos de su entorno, que a menudo se verán reflejados en los actos, gestos y palabras de sus hijos.  

El animal humano es el único que cuenta con el don del habla y el lenguaje es una parte fundamental del ser humano que nos permite expresar sentimientos, recordar el pasado e imaginar el futuro. Cuando los niños empiezan a hablar su mundo interior se hace visible, sus juegos cambian cuando el lenguaje aparece, la imaginación florece, y son capaces de expresar sus sentimientos. 

Y imaginando, cantando, y decubriendo nuevas palabras y conceptos, Pequeño explorador y yo os deseamos que tengais unas felices fiestas y que el 2016 sea un año lleno de nuevos logros e ilusiones. 

Osteopatia en l'embaràs

Si estàs embarassada, o tens intenció d'estar-hi, et convé saber que l'osteopatia és una ciència mèdica que et pot ajudar a viure aquesta etapa tan important amb plenitud i benestar.

Malgrat que l'embaràs és un procés fisiològic, i que els canvis que pateix l'organisme tenen un fi en si mateixos, que és madurar l'embrió i que aquest creixi en les millors condicions possibles, si el cos no té suficient capacitat d'adaptació, hi haurà segments que fracassaran i produiran molèsties com ara dolors inguinals, lumbàlgies, ciatàlgies clàssiques de l'embaràs, dorsàlgies, cefalees, pubàlgies, dolor sacre-ilíac, restrenyiment, cremors, edema, cames cansades, entre d'altres.

L'osteopatia ajuda a què aquest procés de canvis es desenvolupi de forma adequada, minimitzant molèsties i dolors, i ajudant a preparar a la dona i al seu cos per al moment del part i el naixement.

L'osteopatia té com base del seu estudi al sistema nerviós, que és l'eix de tot aquest procés, i als teixits del cos, incloent-hi aquí el teixit connectiu que com el seu nom indica, connecta tot l'organisme i mitjançant les seves mans, l'osteòpata dóna una informació als teixits i al sistema nerviós per ajudar en la seva organització i facilitar trobar una postura equilibrada i còmode.

Les tècniques osteopàtiques promouen l'adaptació de l'estructura de la mare per fer front a les creixents demandes de l'embaràs com són l'augment de volum de l'úter, que arriba a augmentar la seva mida fins a 10 vegades, els canvis en la postura i el centre de gravetat, les alteracions en els patrons de marxa i moviment en general, la disminució d'espai en les cavitats toràcica i abdominal, així com l'augment de pes i l'estirament de diversos lligaments i teixits del cos.

Però les tensions en el cos, no només afecten l'equilibri biomecànic de la mare, sinó que també poden tenir repercussió en el desenvolupament del bebè.

L'osteopatia en l'embaràs també té com a objectiu reduir la tensió mecànica en el bebè, donant espai per a què el seu desenvolupament sigui el més còmode possible, i que el bebè pugui moure's lliurement dins de l'úter, podent girar i entrar en una posició òptima per al part i el naixement.

Els osteòpates considerem que si l'expansió de l'úter està restringida, o és inelàstica, això es transmet al fetus, de manera que l'estat i la forma del recipient (úter) limita el creixement del contingut (fetus). Amb l'osteopatia i les seves maniobres es dóna una informació al sistema nerviós que promou la millora de l'elasticitat dels teixits, la mobilitat, l'intercanvi de líquids i l'aport sanguini. Al millorar les condicions de l'úter pel que fa a elasticitat i volum, el bebè podrà moure's més i els estímuls que li arribaran seran millors, rebrà més oxigen i creixerà millor. A la vegada millorarà tot el sistema per poder tenir un part natural i arribar al part en un estat òptim.

Les tècniques d'osteopatia són aptes durant tot el període obstètric, ja que són tècniques suaus i estan dissenyades per no produir tensions als teixits, ni pertorbar el confort de la mare i del bebè. També són recomanables abans de la gestació, per afavorir el terreny mecànic i hormonal de cara a l'embaràs, així com en la recuperaió del postpart de la mare i el bebè.

És important que l'embarassada vagi a l'osteòpata tot i no tenir cap símptoma o lesió aparent, ja que mantenir un equilibri biomecànic eficient, és de gran valor per ajudar al cos de la dona a adaptar-se a les exigències físiques de l'embaràs, i minimitzar l'estrès en l'úter en creixement i el desenvolupament del bebè.

Durant l'embaràs també és indispensable que hi hagi un component actiu per part de la dona, com ioga, natació, pilates, caminar,.. ja que la dinamització de la biomecànica, redueix les dificultats durant el part. 

L'osteopatia per tant ajuda a prevenir i alleujar alguns dels dolor i problemes relacionats amb els canvis que pateix el cos durant l'embaràs, però sobretot ajuda a la mare a optimitzar els recursos fisiològics dels quals disposa per col.laborar amb la preparació d'un part més fluïd. 

Per més informació podeu deixar un comentari o podeu escriure'm a fisiotxell@gmail.com. 

Fins al proper post!

                   ----------------------------------------------------------------------------------------

Osteopatía en el embarazo 

Si estas embarazada o tienes intención de estarlo, te conviene saber que la osteopatía es una ciencia médica que te puede ayudar a vivir esta etapa tan importante con plenitud y bienestar. 

A pesar que el embarazo es un proceso fisiológico y los cambios que sufre el organismo tienen un fin en sí mismos, que es madurar el embrión y que éste crezca en las mejores condiciones posibles, si el cuerpo no tiene capacidad de adaptación ante estos cambios, habrá segmentos que fracasaran, 

y producirán molestias como dolores inguinales,lumbalgias, ciatalgias clásicas del embarazo, cefaleas, pubalgias, estreñimiento, ardores, edema y piernas cansadas, entre otras. 

La osteopatía ayuda a que este proceso de cambios constantes, se desarrolle de forma adecuada, minimizando molestias y dolores y ayudando a preparar a la mujer y a su cuerpo para el momento del parto y el nacimiento. 

La osteopatía tiene como base de su estudio al sistema nervioso, que es el eje de todo este proceso, y a los tejidos del cuerpo, incluyendo al sistema conectivo que como su nombre indica, conecta a todo el organismo. El osteópata da una información a los tejidos y al sistema nervioso para ayudar en su organización y facilitar una postura equilibrada y cómoda. 

Mediante las técnicas osteopáticas se promueve la adaptación de la estructura de la madre para hacer frente a las crecientes demandas del embarazo como son el aumento de volumen del útero, que llega a aumentar su tamaño habitual hasta 10 veces, así como los cambios en la postura y centro de gravedad, las alteraciones en los patrones de marcha y movimiento en general, la disminución de espacio en las cavidades torácica y abdominal, el aumento de peso y el estiramiento de varios ligamentos y tejidos del cuerpo. 

Pero las tensiones en el cuerpo no sólo afectan el equilibrio biomecánico de la madre, sino que también pueden tener repercusión en el desarrollo del bebé. 

La osteopatía en el embarazo también tiene como objetivo reducir la tensión mecánica en el bebé, dando espacio para que su desarrollo sea lo más cómodo posible y que el bebé pueda moverse libremente dentro del útero, pudiendo girar y entrar en una posición óptima para el parto y el nacimiento. 

Los osteópatas consideramos que si la expansión del útero está restringida o es inelástica, eso se transmite al feto, de manera que el estado y la forma del recipiente (útero) limitará el crecimiento del contenido (feto). Con la osteopatía y sus maniobras se da una información al sistema nervioso que promueve la mejora de elasticidad de los tejidos, la movilidad y el intercambio de líquidos y aporte sanguíneo. Si mejoramos las condiciones del útero respecto a su elasticidad y volumen, el bebé podrá moverse más y los estímulos que le lleguen serán mejores, recibirá más oxígeno y crecerá mejor. A su vez mejorará todo el sistema para poder tener un parto natural y llegar al parto en un estado óptimo. 

Las técnicas de osteopatía son aptas durante todo el periodo obstétrico, ya que son técnicas suaves y están diseñadas para no producir tensiones en los tejidos ni perturbar el confort de la madre y del bebé. También son recomendables antes del periodo de gestación para favorecer el terreno mecánico y hormonal de cara a un embarazo, así como para la recuperación en el post-parto de la madre y del bebé.

Es importante que la embarazada vaya al osteópata aún y no tener ningún dolor o lesión aparente, ya que mantener un equilibrio biomecánico eficiente es de gran valor para ayudar al cuerpo de la mujer a adaptarse a las exigencias físicas del embarazo, y minimizar el estrés en el útero en crecimiento y en el desarrollo del bebé.

Durante el embarazo es indispensable también que haya un componente activo por parte de la mujer como yoga, pilates, piscina o caminar, ya que la dinamización biomecánica reduce las dificultades durante el parto.

La osteopatía por tanto ayuda a prevenir y aliviar algunos de los dolores y problemas relacionados con los cambios durante el embarazo, pero sobretodo ayuda a la madre a optimizar los recursos fisiológicos de los que dispone para colaborar en la preparación de un parto y nacimiento más fluido.

Para más información podéis dejar un comentario o escribirme a fisiotxell@gmail.com

¡Hasta el próximo post!

10 activitats per fer amb bebès

Versión en español tras línea de puntos 


Hola de nou,

Tenia pensat publicar un altre post però el meu ordinador m'ha boicotejat i quan ja gairebé el tenia a punt: ploff, l'ha fet desaparèixer. Així que aquí estic amb una altra idea totalment diferent.

La maternitat és una etapa un pèl complicada al principi. De cop, t'has de fer càrrec d'un nadó i això suposa canviar radicalment el teu dia a dia i deixar de fer moltes de les coses que feies abans, com anar al gimnàs, o a prendre un cafè amb les amigues.

Passa sovint que en aquests primers mesos, les mares ens trobem en una bombolla, aïllades de la societat, tancades a casa. Però som éssers socials, i necessitem envoltar-nos dels altres, compartir experiències, i sortir de casa amb els nostres bebès.

Fer activitats fa que estiguem més contentes i amb millor energia per atendre al bebè. Per això avui us vull compartir 10 activitats que podeu fer amb el vostre bebè.

1. Mamifit: una activitat ideal per posar-nos en forma i recuperar el sòl pèlvic. Es tracta d'una classe on es combinen els abdominals hipopressius, tan beneficiosos i necessaris en la recuperació postpart, i alguns exercicis senzills de tonificació muscular. És com anar a un gimnàs exclusiu per mares acompanyades dels seus bebès.

©RAPbarcelona, S.L., 2016

2. Ioga: per mi va ser una experiència molt bonica fer ioga els primers mesos de vida del meu bebè. Les classes de ioga són un moment de calma i de connexió, de respirar junts. Es treballa l'atenció plena en l'aquí i l'ara. A part de fer exercicis encarats a la mare, també hi ha una estona on es fa massatge al bebè, estiraments, cantar-li mantres. En definitiva, és una activitat per gaudir tots dos i a part els bebès renoven la seva energia i després dormen millor.

3. Música per nadons: per mi de les millors activitats per fer amb bebès. La música estimula el desenvolupament, i a les classes de música els bebès experimenten amb el ritme, el moviment, el llenguatge, la gestualització, els sons, els instruments. La comunicació que es genera entre mare, pare i fill mitjançant la música és estupenda. A part, aprens cançons infantils que més enllà de la classe de música, passen a formar part del teu dia a dia. Des que anem a música que cantem molt, i al petit explorador li encanta.

4. Massatge infantil: El contacte és primordial en els primers mesos de vida. Mitjançant el massatge el bebè descobreix els límits del seu cos, i sent diverses sensacions com calor, pressió, pessigolles. Els massatges també són eficaços per fer passar els mals de panxa, i per relaxar-los. Hi ha bebès que gaudeixen molt del contacte i que s'adormen mentre els acarones. Aquest no és el nostre cas, tot i que m'encantaria que fos així.

5. Idiomes: els estudis confirmen que els primers anys són els millors per absorbir idiomes. Així que és un bon moment per introduir un segon o tercer idioma, com per exemple l'anglès. Quan el petit explorador era bebè, vaig aprofitar que tinc els fascicles del mètode Vaughan i posava els cd's a casa i repetia les frases com un lloro. Actualment el petit explorador s'enfada quan poso els cd's, però mirem vídeos i cantem cançons en anglès per mantenir el contacte amb l'idioma. Per aprendre un idioma extranger, a part d'escoltar, escoltar, i escoltar,  el millor és vincular l'idioma amb una persona o situació concreta; per aconseguir-ho podem anar a tallers on anar a parlar anglès, com per exemple el de La mama vaca o, si teniu l'oportunitat, podeu quedar amb alguna mami que domini l'idioma i parlar amb ella en anglès mentre els bebès juguen. Si ho preferiu, hi ha acadèmies on tenen programes lingüístics adaptats als mes petits, com el Kids and us.

6. Natació: malgrat que recentment s'ha publicat un estudi que relaciona la natació en bebès amb el risc de patir malalties pulmonars i on no es recomana aquesta activitat a menors de dos anys, la natació per bebès o matronatació aporta beneficis. A part de ser una activitat en un medi diferent de l'habitual, on el bebè aprèn noves habilitats. Això si, si decidiu fer-ne, assegureu-vos que la piscina sigui apta per als bebès, i que la desinfecció no sigui amb clor, per evitar riscos.

7. Dansa amb porta nadons: cada cop hi ha més llocs on poder fer dansa amb porta nadons. Podem trobar des de dansa clàssica, a contemporània o oriental. I és que el ball és un molt bon exercici per mantenir-nos en forma alhora que ens divertim, i encara és millor si ho podem compartir amb els nostres fills! Al petit explorador li encanta que l'agafi en braços i em posi a ballar, així que si no voleu anar a un taller, podeu ballar a casa. Segur que us divertireu.

8. Senderisme: les excursions són una activitat ideal per fer en família.  Actualment hi ha moltes vies verdes  que són camins planers aptes per tots els públics tot i que amb un porta nadons ergonòmic, pots desplaçar-te per la muntanya sense dificultat, sempre amb cura i sentit comú. A més als bebès els encanta adormir-se mentre la mare o el pare camina. Per mi, a part de fer exercici, el millor de sortir a passejar per la muntanya és envair-me de les meravelles que ens ofereix la natura com els seus colors, les seves olors, els sons dels ocells, i la calma.

9. Biblioteca: la majoria de les biblioteques municipals tenen zones adaptades per als bebès. Acostumen a ser zones diferenciades, amb estanteries baixes i amb contes adients per als més petits. A part sovint hi ha activitats programades com conta-contes, música, clowns. Ens encanta anar a la biblioteca a descobrir contes nous.

10. Estiraments: una activitat senzilla, que es pot fer a casa en qualsevol moment. Aprofitant aquestes estones on el bebè està a terra descobrint el moviment, podem interactuar i jugar amb ell, mentre treballem els nostres músculs i la nostra elasticitat, sovint oblidada. Ser més flexibles ens ajudarà a evitar lesions i sentir-nos millor.

Tonificar, respirar, cantar, tocar, parlar, nedar, ballar, caminar, llegir,estirar...

Fins al proper post! 

Maternar i estudiar

Hola famílies!


L'estiu ja arriba al seu fi, i torna de nou "la rutina" però, lluny de veure-ho com quelcom negatiu, la tornada de les vacances pot ser una època d'emprenedoria i noves il.lusions.
I és que al Setembre es posen en marxa un munt de projectes, cursos, tallers, i activitats, que ens poden acompanyar durant gran part de l'any, i que ens faran evolucionar com a persones transformant la nostra rutina en quelcom més agradable i motivador.
Per mi el final de l'estiu és com començar un nou any.

Escapades d'estiu

Versión en español tras la línea de puntos


Hola famílies!

Aquest estiu està fent una calor horrorosa i hem intentat fugir de la ciutat. Ara ja fa setmanes que tornem a estar immersos en la rutina, i ja tenim unes ganes immesurables de tornar-nos a airejar.
No és fins quan surts de la rutina que t'adones del tipus de vida que portes, així que avui us vull compartir dues de les nostres escapades que ens han encantat i que són estupendes per fer amb petitons i per desconnectar.

Amamantar i treballar és possible #SMLM2015

Versión en español tras la línea de puntos. 


Hola de nou!

Aquesta setmana no em tocava publicar, però s'està celebrant la Setmana Mundial de la Lactància Materna i això i el "carnaval blogguero" que s'ha organitzat per l'ocasió, bé es mereixen una excepció.

Aquest any el tema és "Lactància i treball, fem que sigui possible" ja que les mares hem de fer periples per poder conciliar treball i lactància. El fet de lactar en diferit suposa haver de proveir de llet al cuidador del bebè durant la seva absència, i això suposa un estar enganxada a un tirallet per fer un banc de llet materna, i no saber com reaccionarà el bebè al no estar present, amb la consegüent angoixa que això provoca: En tindrà prou? Com li donaran? Voldrà biberó? Com dormirà sense la teta? Són moltes les preocupacions que ens envaeixen.

Maternitat i sexualitat

Versión en español tras la línea de puntos 


Hola!

Avui vinc a parlar-vos de sexualitat i maternitat, ja que és un tema que crec que requereix que se'n parli obertament.

Després del part cap dona ja no és la mateixa en l'àmbit físic, ni en l'àmbit hormonal, ni en l'emocional.  La dona experimenta noves emocions, sentiments i responsabilitats, i tot això, junt al desequilibri hormonal fan que moltes dones, durant el postpart, experimentin escàs o cap desig sexual. Aquest desinterès per la vida sexual pot perllongar-se per un temps variable. En realitat aquest descens de l'interès sexual per part de la femella és un avantatge evolutiu, una reacció que la natura desenvolupa per preservar l'interès de la mare per la seva cria, com explica aquest article d'Alba Lactància.

5 Joguines que causen furor

Versión en español tras la línea de puntos 


Hola!

Avui vinc amb un post curtet, sobre joguines.

A casa tenim joguines realitzades de materials vius, no tenim joguines de plàstic, ni joguines amb música, piles, i botons. Crec que és interessant que la joguina no jugui sola, sinó que sigui l'infant el que aporti imaginació i construeixi el joc amb el material.

També crec que és millor tenir poques joguines, i ben endreçades. De fet, les millors joguines no són joguines en sí, sinó objectes de la vida qüotidiana i la natura, com pedres, fustes o petxines. I de vegades tenen més èxit les pinces de la roba, o les mateixes caixes, que no pas les joguines.

Com ja sabreu, el joc en la primera infància és molt important, ja que és a través del joc que l'infant descobreix, relaciona, evoluciona. El petit explorador ara està en la fase de posar i treure, treure i posar, i també en una etapa psicomotriu intensa, i intentem acompanyar les seves necessitats mitjançant les joguines.

Us presento, cinc de les joguines que més li agraden en els seus 12 mesos, i que possiblement us seràn ben útils si s'apropen cumples i heu de fer algun regal.

Nocions bàsiques de primers auxilis

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola!

Avui vinc amb un post molt teòric.

Quan el petit explorador tenia un mes just de vida, vam tenir un ensurt que no oblidarem mai.
Gràcies a què havia vits alguns vídeos de primers auxilis en bebès i a que sóc sanitària, vam reaccionar a temps i tot va quedar en un ensurt i un pas fortuït per Vall d'Hebron. A posteriori vaig realitzar un curs de primers auxilis infantils.

D'aquí la meva recomanació de què tot pare i mare tinguin, com a mínim, unes nocions bàsiques de primers auxilis, ja que els accidents succeeixen, i saber reaccionar, és un punt molt important. Podeu realitzar cursos a través de la Creu Roja, a través de First Aid Kids, que aquest 7 de Juliol n'impartiran un a Titania Tascó enfocat a l'estiu.

El recomanable és realitzar un d'aquests cursos, però aprofito els meus apunts per avançar-vos alguns conceptes bàsics de primers auxilis sobre com reaccionar davant d'un ennuegament, davant de ferides, caigudes, hemorràgies o cremades.

El primer aniversari

Versión en español tras la línea de puntos

Avui és el nostre primer aniversari, avui fa un any que va néixer el que més estimo a la vida, i el que en tan poc temps ha fet que aprengui tant i, per celebrar-ho, us vull compartir algunes de les coses que he après en aquest primer any com a mare,  bé, any i quasi 9 mesos, ja que considero que la dona ja és mare durant la gestació.


He après que la primera decisió difícil que vaig prendre va ser la de ser mare i que, a partir d'aquí, les decisions difícils s'aniran succeint una rere l'altre, ja que decidir el que ateny a una personeta que depèn de tu, no és fàcil.

He après a fer cas del meu instint, a fer allò que crec, no allò que se suposa que s'ha de fer.
També he après que tinc més paciència de la que em pensava, tot i que de vegades encara la perdo.

He après que l'amor pot ser infinitament gran, i que es pot estimar a algú quasi més que a una mateixa. Tant i tan gran que de vegades em sobrepassa. Tant i tan gran que els primers mesos la grandesa d'aquest amor em feia plorar.

El top 10 de 100% Mare

Versión en español tras la línea de puntos

Hola de nou!

Aquesta quinzena vinc amb el top 10 de 100% mare.
10 coses que m'han facilitat aquest primer any de maternitat i que tornaria a usar, sens dubte.
Aquí van!

Mocs i més mocs

Versión en español tras la línea de puntos. 


Hola!

Aquesta setmana el petit explorador i jo hem estat refredats. De fet, encara ho estem, bé, més que refredats, el que estem és plens de mocs i més mocs. Vam començar amb febre un parell de dies i, a posteriori, van aparèixer els mocs. Com que jo no sóc partidària de visitar metges fins que no és realment necessari, el que he fet és molt pell a pell i banys d'aigua tèbia per baixar la febre i tot el que us explico a continuació. Tot i això, si hi ha febre superior a 39º o febre alta que es manté de 24 a 48 h, el que s'ha de fer és anar al metge, ja que podria tractar-se d'una bronquiolitis, o d'algun altre tipus d'infecció, però, per sort, aquest no ha sigut el nostre cas.

Gestionar la pèrdua

Aquesta setmana ronda per la xarxa un reportatge preciós d'una mare amb el seu bebè, la qual va néixer sense vida. Un reportatge que molta gent titlla de desagradable i, incomodant, ja que el costum d'aquesta societat és mantenir els temes que no agraden amagats sota les pedres. 

Es difícil aceptar la muerte en esta sociedad, porque no es familiar. A pesar del hecho de que sucede todo el tiempo, nunca la vemos." Elisabeth Kübler-Ross " 

Afortunadament no he hagut de passar per la catastròfica situació de perdre un fill o una filla, però és un fet força comú. Les estadístiques diuen que succeeix a 6 casos per cada 1000 nascuts vius. Avui vull dedicar aquesta entrada a totes les mares i pares papallona, que han hagut d'acomiadar-se d'un fill massa d'hora. 

Qui sóc / Quién soy

Qui sóc

Hola,

sóc la Meritxell i la maternitat ha canviat la meva vida.

No m'havia plantejat mai com voldria fer les coses quan fos mare i per això el meu embaràs van ser nou mesos de buscar informació i encaminar la meva concepció de ser mare, alhora que es produïen tota una sèrie de canvis en el meu organisme.

Durant aquesta etapa vaig constatar què poc es té en compte el procés gestacional de la dona, així que vaig formar-me al respecte per poder ajudar a altres dones a que visquin el seu embaràs i post-part amb benestar i sense dolors. 

Estic vivint la maternitat amb molta il.lusió i intensitat, llegint molt, experimentant, i aprenent, però crec que la formació és molt necessària, per això durant aquest període no he deixat de formar-me tant en el meu camp professional, l'osteopatia, com en el maternal.

He realitzat cursos d'abordatge osteopàtic en l'embaràs, part i post-part,  ginecologia i endocrinologia, i osteopatia pediàtrica per poder acompanyar a la dona en aquesta etapa tan meravellosa, així com al seu bebè. També m'he format com a assessora de porteig ergonòmic i de lactància materna, perquè són dos ítems que m'han facilitat molt la meva maternitat i pels que sento gran admiració. 

La maternitat també m'ha apropat al baby led weaning, el moviment lliure i la filosofia Montessori de la qual he realitzat diversos cursos i en la que espero seguir aprofundint i aprenent. 

Tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres la meva experiència i els meus coneixements, per això ha nascut aquest blog. Desitjo poder ajudar-vos i compartir agradables moments amb tots vosaltres.

Si requeriu la meva ajuda podeu escriure'm a fisiotxell@gmail.com. 

Una abraçada!

Meritxell

Quién soy 

Hola,

mi nombre es Meritxell y la maternidad ha cambiado mi vida.

No me había planteado nunca como querría hacer las cosas cuando fuese madre, así que mi embarazo fueron nueve meses de buscar información y encaminar mi concepción de ser madre. a la vez que se producían todo un conjunto de cambios en mi organismo.

Durante esta etapa constaté que poco se tiene en cuenta el proceso gestacional de la mujer, así que me formé al respecto para poder ayudar a otras mujeres a que vivan su embarazo y postparto con bienestar y sin dolores. 

Estoy viviendo la maternidad con mucha ilusión e intensidad, leyendo mucho, experimentando y aprendiendo, pero creo que la formación es muy necesaria por eso durante este periodo no he dejado de formarme tanto en mi campo profesional, que es la osteopatía, como en el maternal.

He realizado cursos de abordaje osteopático en el embarazo, parto y post-parto, ginecología y endocrinología, y osteopatía pediátrica, par poder acompañar a la mujer en esta maravillosa etapa de su vida, así como a su bebé. También me he formado como asesora de porteo ergonómico y de lactancia materna porque son dos ítems que me han facilitado mucho mi maternidad y por los que siento gran admiración. 

La maternidad también me ha acercado al baby led weaning, al movimiento libre y a la filosofía Montessori de la qual he realizado varios cursos y en la que espero seguir profundizando y aprendiendo.

Tengo mucas ganas de compartir con vosotros mi experiencia y mis conocimientos, por esto ha nacido este blog. Deseo poder ayudaros y compartir agrdables momentos con todos vosotros. 

Un abrazo.

Meritxell

Lactant amb èxit

Versión en español tras la línea de puntos 


Dins de la maternitat i la criança respectuosa hi ha molts temes, però si n'hagués de triar un , la lactància per mi seria el més important. Important perquè no parlem d'una moda, ni d'un mètode, parlem de salut, salut per la mare, reduint el risc de patir càncer de mama com mostra aquest estudi,  i salut per al nadó millorant la microbiota intestinal, el seu sistema immune, i el desenvolupament de la intel.ligència, entre altres aspectes emocionals.

Lliure moviment

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola!

Com molts sabeu, el petit explorador està aprenent a caminar, així que avui aprofitaré la ben entesa per parlar-vos del concepte de lliure moviment, promogut per la pediatra Emmi Pikler.

El concepte de lliure moviment parteix de la base que el desenvolupament psicomotriu d'un nadó és espontani i, afegeixo de pròpia collita, que aquest ve determinat per la seva càrrega genètica (inherent a l'espècie humana), i és promogut per l'ambient en el qual es desenvolupa. Per aquest motiu, podem determinar que, tot nadó sa, caminarà tard o d'hora i, si afavorim un ambient ampli que permeti el moviment sense límits ni perills, serà un desenvolupament motor adequat. Per aquest motiu és important adaptar l'espai.

És important no avançar-se en el desenvolupament, forçant que el nadó faci moviments o adquireixi postures que no li són pròpies com seure'l, o agafar-lo de les mans per caminar, ja que en estar en una posició a la qual no ha pogut arribar de manera autònoma, estem forçant els seus músculs, i dependrà de l'adult per poder canviar de posició, i estarem fomentant la seva dependència en l'adult, i frenant el seu desenvolupament, podent interferir fins i tot en què es perdin etapes intermèdies que són molt importants per la seva configuració muscular i propioceptiva.

I doncs, l'adult què ha de fer?

La nostra experiència amb el baby led weaning

Versión en español tras la línea de puntos


Quan estava embarassada em vaig topar amb l'article " los bebés pueden pasar de la teta a los macarrones ", i arran d'aquest,  vaig decidir que amb el petit explorador practicaria el baby led weaning, ja que considero que és la forma més natural d'iniciar-se en l'alimentació complementària.

Crec que per seguir el mètode és important estar ben informat, així que vaig buscar els tres llibres de capçalera del mètode:  El niño ya come solo , Se me hace bola y Mi niño no me come;  però com que el petit explorador ocupa el 100% del meu temps i m'és dificilíssim poder acabar un llibre, vaig optar per fer el curs online de BLW que fa la Marta d'Ecomama, i va ser una gran elecció.

Paral.lelament també vaig fer un petit curs de primers auxilis, per allò de la por a l'ofec, ja que tot i que la principal causa d'ofec en nens menors d'un any es produeix amb objectes de la vida quotidiana com botons, monedes, o peces petites de joguina, això no vol dir que no pugui passar amb el menjar.

Amb el BLW es segueixen unes normes de seguretat que minimitzen els riscos ( que el bebè es mantingui assegut de forma estable ,que es dugui l'aliment a la boca ell sol, que no se li ofereixin aliments durs o perillosos com els fruits secs), però tot i així és important saber com actuar, en cas que sigui necessari fer-ho.

Vam començar el BLW  als 6 mesos i tres setmanes, ja que encara que feia un temps que el petit explorador mostrava intrès en el menjar, vam esperar a què s'assegués per si mateix, ja que a casa seguim la teoria del lliure moviment.

El primer que li vam oferir van ser verdures bullides tallades a tires: carbassó, pastanaga, patata. De seguida se les va portar a la boca, i tot i que li van fer angúnia, el seu afany d'experimentar era més
gran que no pas el fàstic.  Al principi no feia massa intenció de menjar-s'ho. Se les mirava amb cares rares, les explorava amb la mà, se les portava a la boca i de seguida les escopia.

Amb alguns aliments com la poma bullida i la patata, va trencar alguns trossets que un cop a la boca no sabia què fer amb ells, i li produïen algunes arcades fins que aconseguia treure'ls. Li vam oferir també bròquil, mongeta verda, fins que va arribar la carbassa i amb ella el primer vòmit monumental, ja que li va produir veritablement fàstic.

De moment no semblava que el mètode fos la panacea. Per ell era una experiència nova, i no del tot satisfactòria, però teníem clar que era part d'un procés d'aprenentatge i que de mica en mica la cosa aniria millor.

I un dia ens vam animar amb els espaguetis d'espelta, i la veritat és que li van encantar i se'n va sortir súper bé. Semblava que ja començava a menjar més!

Un altre dia li vam oferir mandonguilles, però amb la carn picada no gestiona molt bé, perquè se li desfà en massa trossets a la boca i no sap què fer amb ells. Sort de l'aigua! L'aigua va molt bé en aquests casos, ja que o bé l'ajuda a empassar, o a treure els trossets.

Altres aliments que ha tastat han sigut la truita a la francesa, i fins i tot un ou dur! La quinoa, l'arròs i els pèsols, que s'espavila per agafar com pot i amb els que va entrenant la pinça; el bròquil, l'alvocat i el mango, que li encanten; el plàtan, que al principi no sabia com agafar; el kiwi que li va agradar molt, però a l'estona se li va envermellir la boca, després la cara i se li van inflar els llavis. El pediatre li va diagnosticar un SAO o síndrome d'al.lèrgia oral. El pa, que dóna per una bona estona d'entreteniment, però no li acostumem a donar; la crema de carbassa i carbassó carregant-li nosaltres la cullera i liant-a ell parda, o sucant-li oblees de blat sarraí; el pollastre que se'l menja a dues mans,
entre d'altres.

Hi ha alguns aliments que hem decidit no oferir-li perquè hem vist que no els gestiona bé, com la poma, la mandarina i la mongeta verda, i els deixarem per més endavant; i d'altres que li oferim sovint perquè hem vist que li agraden i els empassa sense problemes, com la pera, l'alvocat, el bròquil, la patata o la pasta

Actualment, amb 9 mesos recent complerts, tot i que hi ha moments en els quals es posa nerviós o dies en què sembla que menja molt poc o llença els aliments a terra, les caques han anat canviant, ell mostra interès i els fàstics i les arcades cada cop van a menys, sent el moment de menjar un moment tranquil i agradable per tots.

Si voleu compartir experiències, o fer-me qualsevol consulta, podeu escriure'm un mail o deixar aquí el vostre comentari. Estaré encantada de poder-vos ajudar.

Si voleu més informació, us deixo aquest fabulós article sobre BLW del blog Una maternidad diferente, que és un referent en aquest tema.

Desitjo que us hagi sigut útil aquest post.
Bon profit i a disfrutar del menjar !

----------------------------------------------

Nuestra experiencia con el baby led weaning

Cuando estaba embarazada me encontré con el artículo " los bebés pueden pasar de la teta a los macarrones ", y a raíz de éste, decidí que con el pequeño explorador practicaría el baby led weaning, ya que considero que es la forma más natural de iniciarse en la alimentación complementaria. 

Creo que para seguir el método es importante estar bien informado, así que busqué los tres libros de cabecera del método: El niño ya come solo, Se me hace bola y Mi niño no me come; pero como el pequeño explorador ocupa el 100% de mi tiempo y me es dificilísimo terminar un libro, opté por hacer el curso on line de BLW que imparte Marta de Ecomama, y fue una gran elección. 

Paralelamente también hice un pequeño curso de primeros auxilios por aquello del miedo al ahogo. Aunque la principal causa de asfixia en niños menores de un año se produce con objetos de la vida diaria como botones, monedas o piezas pequeñas de juguete, ésto no quiere decir que no pueda pasar con la comida. Con el BLW se siguen unas medidas de seguridad que minimizan los riesgos,( que el bebé se mantenga sentado de forma estable, que sea capaz de llevarse el sólo el alimento a la boca, que no se le den alimentos duros o peligrosos como los frutos secos), pero siempre es importante saber como actuar en caso que sea necesario hacerlo.

Empezamos el BLW a los 6 meses y 3 semanas, ya que aunque hacía un tiempo que el pequeño explorador mostraba interés en la comida, esperamos a que fuese capaz de sentarse por sí solo, ya que en casa seguimos la teoría del libre movimiento.

Lo primero que le ofrecimos fueron verduras hervidas cortadas a tiras: calabacín, zanahoria, patata... Enseguida se las llevó a la boca, y aunque dieron asco, su afán de experimentar era más grande que éste. Al principio no hacía intención de comérselas, sino que se las miraba con caras raras, las exploraba con la mano, se las llevaba a la boca y las escupía.

Con algunos alimentos como la manzana hervida y la patata, rompió algunos trocitos que una vez en a boca no sabía qué hacer con ellos y le producían algunas arcadas hasta que conseguía sacarlos. Le ofrecimos también brócoli, judía verde y calabaza, y con ella el primer vómito monumental, ya que le produjo verdaderamente asco.

De momento no parecía que el método fuese la panacea. Para él era una experiencia nueva y no del todo satisfactoria, pero teníamos claro que era parte de un proceso de aprendizaje y que poco a poco la cosa iría a mejor.

Y un día nos animamos con los espaguetis de espelta, y la verdad es que le encantaron y se apañó súper bien. Parecía que ya empezaba a comer más.

Otro día le ofrecimos albóndigas, pero con la carne picada no gestiona muy bien, porque se le deshace en demasiados trocitos que se le quedan en la boca y no sabe qué hacer con ellos.¡Suerte del agua! El agua va muy bien en estos casos, ya que o bien le ayuda a tragar, o a sacar los trocitos.

Otros alimentos que ha probado han sido la tortilla a la francesa, y hasta un huevo duro. La quinoa, el arroz y los guisantes, que se espabila para cogerlos como puede y va entrenando la pinza; el brócoli, el aguacate y el mango que le encantan; el plátano que al principio no sabía como coger, y el kiwi, que le gustó mucho, pero al rato de haberlo comido se le enrojeció la boca, después la cara, y se le hincharon los labios. El pediatra le diagnosticó un SAO o síndrome de alergia oral. El pan, que da para un buen rato d'entretenimiento, aunque no se lo acostumbramos a dar; la crema de calabaza o calabacín cargándole nosotros la cuchara y liándola él parda, o mojando obleas de trigo sarraceno, el pollo que se lo come a dos manos, entre otros.

Hay algunos alimentos que hemos decidido no ofrecérselos porque no los gestiona bien, como la manzana, la mandarina y la judía verde, y los dejaremos para más adelante; y otros que le ofrecemos a menudo porque le encantan y los traga sin problema como la pera, el aguacate, el brócoli, la patata o la pasta.

Actualmente, con 9 meses recién cumplidos, aunque hay momentos en los que se pone nervioso o días en los que parece que come muy poco o tira los alimentos al suelo, sus cacas han ido cambiando, él cada día muestra más interés en la comida, y los ascos y las arcadas han ído disminuyendo, siendo el momento de la comida un momento agradable y tranquilo para todos.

Si queréis compartir experiencias ,  hacerme cualquier pregunta, podéis escribirme un e-mail o dejar aquí vuestro comentario y estaré encantada de ayudaros. 

Si queréis más información, os dejo éste fabuloso artículo sobre BLW del blog Una maternidad diferente, que es un referente en este tema. 

Deseo que os haya sido útil este post.
¡ Buen provecho y a disfrutar de la comida!

100% Reflexió

Encontrarás la versión en español detrás de la línea de puntos

Hola ! 

Avui vinc amb les piles carregades després de passar un cap de setmana preciós amb unes dones meravelloses, cada una de les quals té una història personal molt intensa. 

Hem fet les pràctiques de la formació d'assessores de porteig d'Eco-Mama. Ha estat molt bonic, hi ha hagut molt bona energia, hem après molt, però el que per mi és més important, és que hem compartit un bocí de la nostra història com a dones, i com a mares. 

La transició que experimentem al passar de ser dones, a ser dones-mares, és un moment clau en la nostra evolució. Per això cal viure-la intensament, fent cas als nostres instints i confiant en el nostre poder com a dones-mares. 

Avui us vull compartir la reflexió que vaig fer per la meva formació com a assessora. 

Un trosset de la meva transformació com a mare. 

Gràcies a totes les persones que m'acompanyeu en aquest camí. 

<< Quan em vaig quedar embarassada vaig notar com l'instint de protecció i d'alerta començaven a aflorar. Crec que va ser un dels primers moments on vaig començar a sentir l'instint animal, a sentir-me mamífera. Anàvem en cotxe i estava pendent de tot, amb els cinc sentits aguditzats. Quan caminava pel carrer anava tant alerta que fins i tot mirava dues i tres vegades a banda i banda abans de creuar !! Estava gestant una cria, i m'havia de protegir a mi, per protegir-la a ella. La veritat és que em va encantar l'etapa d'embarassada, la vaig viure amb plenitud. 

Llavors va néixer el meu fill.

La meva cara a la primera foto post part és la viva expressió de mare. Crec que la de totes les dones ho és. Un cop néix la criatura, ens transformem tant, que la nostra cara ja no torna a ser la mateixa. Denota una experiència vital: sóm mares.

Vaig pujar a l'habitació amb el meu fill damunt el meu cos, abraçant-lo fort, sentint-me plena. I va ser arribar a dalt i el petit es va posar a mamar amb vivacitat. I aquesta és la segona experiència més animal de la meva vida, després del part; amamantar.

I a partir d'aquí, l'instint animal va anar in crescendo. 

El petit va passar els tres dies i les dues nits d'hospital amb mi, pell a pell de dia, i al meu costat de nit. Era tant petit i tant indefens, que vaig ser incapaç de deixar-lo a l'urna aquella de plàstic. Incapaç de no sentir d'aprop la seva respiració, la seva escalfor, i que ell sentís la meva, sentís que no estava sol, que jo estava allà per protegir-lo, cuidar-lo i donar-li aliment.

Les úniques necessitats que ell tenia, jo els hi podia donar.

Quan vam arribar a casa. vam seguir igual. Havíem comprat un bressol sidecar, però vaig ser incapaç de deixar-lo en ell. Necessitava tenir-lo a prop meu! No sé si la natura ens fa tenir aquesta necessitat com a mares, per garantir que cobrim les necessitats de la cria, però jo realment necessitava sentir-lo amb mi. 

I així han anat passant els dies, i el meu bebè no ha dormit mai sol, sense la protecció de la seva mare. 

Una altra cosa que em va passar, va ser que em vaig fer adicta a la seva olor, i encara ho sóc avui dia. La seva dolça olor, em pujava fins a la hipòfisi, m'envaïa, i em creava una sensació indescriptible, una sensació d'amor infinit. Em podia passar hores i hores observant-lo i olorant-lo. No necessitava res més.

La olor! tant important també per a ell per reconèixer-me com la seva mare.

Des que sóc mare, no he tornat a fer servir cap colònia. 

I estant en aquest món paral.lel d'amor, lentitud i oxitocina,  tot l'entorn va començar a semblar-me hostil, agressiu, i em generava un sentiment de voler fugir de la civilització i envoltar-nos de natura. El soroll de les motos, l'asfalt de la ciutat,els crits de la gent; em semblava que tot anava contra natura, que no volía que el meu fill s'acostumés a aquest món tant artificial, tant impur! Una criatura pura hauria d'estar envoltada de puresa. I lo únic pur que ens queda a la ciutat és l'amor, l'amor pur de mi i del seu pare. 

Però, tot i que tenim la intenció de marxar de Barclona, encara no ha arribat el moment, i fruit de voler protegir-lo d'aquest entorn, el porteig ha sigut per mi la millor alternativa. El porteig em garantia que fora del nostre ambient, res no podia interposar-se entre el meu fill i jo. La manera de ser "un" fora de casa i mantenir així el clima de protecció, calor i olor, estigéssim on estiguéssim. 

Quan portejo al meu fill i acurruca el seu cap al meu pit, em sento plena, i sento com ell es sent segur. Per això no dubtaria en dir que el porteig ha estat i és un punt clau en la meva formar de maternar i establir vincle amb el meu fill. I crec que és tant meravellós que vull ajudar a totes les dones que ho vulguin a que portegin amb total satisfacció i seguretat. 

Per això vull ser assessora. >>

-------------------------------------------------------------------------------------------------

100% Reflexión 

¡Hola ! 

Hoy vengo con las pilas cargadas después de pasar un fin de semana precioso, con unas mujeres maravillosas, cada una de las cuales tiene una historia personal muy intensa.

Hemos hecho las prácticas de la formación de asesoras de porteo de Eco-Mama. Ha sido muy bonito, ha habido muy buena energía, hemos aprendido mucho, pero lo más importante para mi es que hemos compartido un pedacito de nuestra historia como mujeres, y como madres. 

La transición que experimentamos al pasar de ser mujeres, a ser madres, es un momento clave en nuestra evolución. Por esto esnecesario vivirla intensamente, siguiendo nuestros instintos y confiando en nuestro poder como mujeres-madres.

Hoy quiero compartiros la reflexión que hice para la formación. Un trocito de mi transformación como madre.

Gracias a todas las personas que me acompañáis en este camino.

<< Cuando me quedé embarazada noté  como el instinto de protección y de alerta empezaban a aflorar. Creo que este fue uno de los primeros momentos donde empecé a sentir el instinto animal, a sentirme mamifera. Íbamos en coche y estaba pendiente de todo, con los cinco sentidos agudizados. Cuando caminaba por la calle me pasaba lo mismo, iba tan alerta que incluso miraba dos y tres veces a cada lado antes de cruzar. Estaba gestando una cría y tenía que protegerme, para protegerla a ella. La verdad es que me encantó la etapa de embarazada, la viví con plenitud. 

 Y entonces nació mi hijo. 

Mi cara en la primera foto post parto es la viva expresión de madre. Creo que la de todas las mujeres lo es. Una vez nace la criatura, nos transformamos tanto que nuestra cara ya nunca vuelve a ser la misma. Denota una experiencia vital: somos madres. 

Subí a la habitación con mi hijo sobre mi cuerpo. abrazándolo fuerte, sintiéndome llena. Y fue llegar arriba y el pequeño se puso a mamar con vivacidad. Y ésta es la segunda experiencia más animal de mi vida después del parto; amamantar.

Y a partir de aquí el instinto animal fue in crescendo. 

El pequeño pasó los tres días y las dos noches de hospital conmigo; piel a piel de día, y a mi lado de noche. Era tan pequeño y tan indefenso que fui incapaz de dejarlo en la urna esa de plástico. Incapaz de no sentir de cerca su respiración, su calor, y que el sintiese la mía, sintiese que no estaba solo, que yo estaba allí para protegerlo, cuidarlo y darle alimento. 

Las únicas necesidades que él tenía, yo se las podía dar. 

Al llegar a casa seguimos igual. Habíamos comprado una cuna sidecar. pero fui incapaz de dejarle en ella. ¡ Necesitaba tenerle cerca ! No se si la naturaleza nos hace sentir esta necesidad como madres para garantizar que cubramos las necesidades de la cría, pero y realmente necesitaba sentirlo conmigo. 

Y así han ido pasando los días y mi bebé no ha dormido nunca solo, sin la protección de su madre. 

Otra cosa que me pasó fue que me hice adicta a su olor, y aún lo soy hoy en día. Su dulce olor me subía hasta la hipófisis, me invadía, y me creaba una sensación indescriptible, una sensación de amor infinito. Podía pasar las horas observándolo y oliéndolo. No necesitaba nada más.

¡El olor ! tan importante también para él para reconocerme como su madre. Des de que soy madre, no uso colonia. 

Y estando en este mundo paralelo de amor, lentitud y oxitocina, todo el entorno empezó a parecerme hostil, agresivo, me generaba un sentimiento de querer huir de la civilización y rodearnos de naturaleza. El ruido de las motos, el asfalto de la ciudad, los gritos de la gente; me parecía que todo iba contra naturaleza, que no quería que mi hijo se acostumbrase a este mundo tan artificial, ¡tan impuro¡ Una criatura pura debería de estar envuelta en pureza, y lo único puro que le queda en la ciudad es el amor de su madre y de su padre. 

Pero aunque tenemos la intención de marcharnos de Barcelona, aún no ha llegado el momento, y fruto de querer protegerle de este entorno, el porteo para mi fue la mejor alternativa. El porteo fue lo que me garantizaba que fuera de nuestro ambiente, nada podía interponerse entre mi hijo y yo. La manera de ser uno también fuera de casa y mantener así el clima de protección, calor y olor, estuviésemos donde estuviésemos.  

Cuando porteo a mi hijo y acurruca su cabeza sobre mi pecho, me siento llena, y siento como él se siente seguro. El porteo para mi es un punto clave en mi forma de maternar y de establecer vínculo con mi hijo. 

Y creo que es tan maravilloso que quiero ayudar a todas las mujeres-madres que quieran a portear con total satisfacción y seguridad.  

Por eso quiero ser asesora.>>