dilluns, 22 de febrer del 2016

Un any de BLW

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola !

Fa un temps us vaig compartir en aquest post la nostra experiència amb el baby led weaning, on us explicava com havíem començat amb el mètode, i les complicacions que ens havien sorgit.
Ara tot just fa un any que vam deixar la lactància materna exclusiva per introduir l'alimentació complementària, i durant aquest any, hem passat èpoques de tot tipus, i d'això és del que us parlaré en aquest post, de les etapes per les quals hem passat en un any de BLW. 

En l'etapa inicial el petit explorador mostrava interès per tots els tipus d'aliments, tastava tot allò que li oferia, descobrint noves textures i sabors i entrenava la seva capacitat de gestionar l'aliment i posteriorment d'empassar-lo. 

Passada aquesta etapa inicial de tastar, va venir l'etapa de menjar "súper bé ", o millor dit, va venir la fase de menjar a dojo. En aquesta etapa el petit explorador ingeria grans quantitats d'aliments, ja fossin verdures, cereals, fruites o proteïnes. Semblava que tot li agradava i feia goig veure'l menjar. 


Posteriorment va arribar a l'etapa de no menjar res de res. Va passar de menjar molt, a enfadar-se amb el menjar i llençar-lo tot a terra. Inclús llençava aquells aliments pels quals havia mostrat predilecció, i ja no els volia ni veure. A aquesta etapa se l'hi diu vaga de fam i en aquest any n'hem passat moltes d'aquestes vagues. Algunes d'elles han coincidit amb refredats o gastritis, però algunes d'altres han aparegut sense causa aparent. Per la meva experiència he pogut comprovar que una vaga de fam pot durar des de dies, a una setmana, i que de cop i volta sembla que la gana i l'interès pel menjar es restableix, i el mètode sembla tornar a funcionar. 

Durant aquestes etapes de vaga de fam li segueixo oferint aliments, i intento confiar en la seva capacitat natural d'autoregulació, i en el seu instint de gana i sacietat, però reconec que de vegades em costa assumir que no mengi, i em poso pesada i li pregunto fins a tres vegades si de veritat no en vol per assegurar-me que és un no rotund, quan amb el primer no n'hi hauria d'haver prou. Val a dir que, seguint les recomanacions de la OMS, i de l'Associació española de pediatria entre d'altres organismes oficials, continuem amb la lactància materna a demanda, així que sé del cert que les seves necessitats nutricionals queden cobertes malgrat alguns dies no ingereixi grans quantitats d'aliments diferents a la meva llet.

També hem passat etapes en les quals el petit explorador tansols ha volgut menjar un grup concret d'aliments, i de les altres coses res de res. Per exemple hem passat l'etapa de la proteïna, la del tomàquet, la de la pasta, la del cogombre, la de l'alvocat, la del mango, la de la mandarina... i en cada una d'aquestes etapes es podia alimentar repetidament d'un aliment i no se'n cansava. 

En Julio Basulto al seu llibre "Se me hace bola", diu que si observéssim la seva ingesta en un període llarg en el temps, veuríem com al final la seva dieta ha sigut equilibrada i ha menjat de tots els grups d'aliments. Jo no he fet una valoració exhaustiva i no sé si realment aquest fet es compleix en tots els casos, però vull creure que si. Deixeu-me recalcar que quan practiquem el BLW sempre hem de deixar a l'abast del nen aliments variats i saludables. A part en aquest estudi conclouen que aquells bebès que segueixen el BLW tenen menys valors d'índex de massa corporal i realitzen eleccions alimentàries més saludables.


Actualment el petit explorador té 20 mesos, està sa i bé de pes, i menja variat, tot i que si veu olives o fuet, es torna boig i en menjaria sense parar. Potser hem fet malament en deixar-li tastar, ja que aquests no són aliments saludables si es consumeixen cada dia, i li hem hagut de limitar, amagant-los. 

I és que amb el BLW m'he trobat en el fet que com que ell està acostumat a menjar el mateix que nosaltres mengem, el dia que hi ha allioli, o que esmorzem un entrepà de fuet, o qualsevol altre aliment que per ell no és adequat s'emprenya molt si li dius que ell no en pot menjar, ja que no ho entén i, o bé li acabem donant, o bé ens hem d'amagar i menjar-ho a la cuina, però això no sempre és possible, així que seguint aquest mètode, normalment acabes canviant els teus hàbits alimentaris. 

En definitiva diria que la nostra experiència durant aquest any de BLW ha sigut fluctuant, o com diu en Basulto: "erràtica e impredictible". Hi ha hagut èpoques en què sabut perfectament què voldria menjar i què deixaria al plat, èpoques en què no ha volgut res de res, i també hi ha hagut algunes èpoques en les quals ho ha devorat tot, malgrat que aquestes han sigut l'excepció. 

Però estiguem en l'etapa en la que estiguem, és molt satisfactori veure'l menjar, veure com sap fer servir els coberts, veure com és capaç de triar un pèsol, o un tros de carabassó, o com torna a tastar els espinacs sempre que n'hi ha encara que sap que no li agraden, o la llimona, ja que sent curiositat, i li encanta descobrir nous sabors i aliments. 

També és fascinant veure com és capaç d'obrir la nevera i demanar-te el què vol. Coneix els noms dels aliments i sap dir-te amb convicció si li vénen de gust o no. Normalment el deixo triar entre diverses opcions, i li vaig preguntant: vols maduixa?, vols mandarina?, vols plàtan? i ell em va dient sí o no, i de tot el que li dic sempre acaba triant alguna cosa. 

En general estic molt contenta en haver triat aquest mètode d'alimentació, perquè és respectuós amb el seu desenvolupament, i amb la seva capacitat natural de regulació de la gana i de les necessitats nutricionals, perquè afavoreix i reforça la seva capacitat de presa de decisions, i  perquè fomenta una bona relació amb el fet de menjar. D' altra banda és molt còmode en l'àmbit d'organització familiar, perquè només adaptant una mica el menú de la família ja tinc el menjar preparat i no he d'estar pendent de fer barreges i preparats, ni escalfar i, sobretot, no he de barallar-me perquè s'empassi un puré.

També val a dir que ara ja quasi no hem de recollir menjar del terra, ja que ja ha deixat enrere l'etapa del parabrisa, però de tant en tant encara té la necessitat d'esclafar els aliments amb les dues mans, per veure què passa.

Fins al proper post! 




---------------------------------------------------------------------------------

UN AÑO DE BLW

¡ Hola !

Hace un tiempo os compartí en este post nuestra experiencia con el baby led weaning, donde os contaba cómo habíamos comenzado con el método, y las complicaciones que nos habían surgido. Ahora justo hace un año desde que dejamos la lactancia materna exclusiva para introducir la alimentación complementaria, y durante este año hemos pasado por épocas de todo tipo, y de esto es de lo que os hablaré en este post, de las fases por las que hemos pasado en un año de BLW.  

En la etapa inicial, el pequeño explorador, mostraba interés por todos los tipos de alimentos. Probaba todo lo que le ofrecía descubriendo nuevas texturas y sabores y entrenando su capacidad de gestionar el alimento y posteriormente tragárselo. 

Pasada esta etapa inicial de probarlo todo, vino la fase de comer "súper bien "o, mejor dicho, la fase de comer por los codos. En esta etapa el pequeño explorador ingería grandes cantidades de alimentos, ya fuesen verduras, cereales, frutas o proteínas. Parecía que le gustaba todo y era un placer verlo comer.


Posteriormente llegó la etapa de no comer nada de nada. Pasó de comer mucho a enfadarse con la comida y tirarla toda al suelo. Incluso tiraba aquellos alimentos por los que hasta entonces había mostrado predilección, y ya no los quería ni ver.  A esta etapa se la conoce como huelga de hambre y en este año hemos pasado unas cuantas de estas huelgas. Algunas de ellas han coincidido con resfriados o gastroenteritis, pero algunas otras han aparecido sin causa aparente. Por mi experiencia he podido comprobar que una huelga de hambre puede durar de días hasta una semana y que de golpe parece que el hambre y el interés por la comida se restablece y que el método vuelve a funcionar.

Durante estas etapas de huelga de hambre yo le sigo ofreciendo alimentos, y intento confiar en su capacidad natural de autorregulación y en su instinto de hambre y saciedad, pero reconozco que a veces me cuesta asumir que no coma y me pongo pesada y le pregunto hasta tres veces si de verdad no quiere comer, par asegurarme que el no es un no consciente, cuando con el primer no ya tendría que ser suficiente. Cabe decir que siguiendo la recomendación de la OMS, y de la Asociación española de pediatría, entre otros organismos oficiales, seguimos con lactancia materna a demanda, así que sé del cierto que sus necesidades nutricionales quedan cubiertas a pesar de que algunos días no ingiera grandes cantidades de alimentos diferentes a mi leche. 

También hemos pasado por  etapas en las que el pequeño explorador sólo ha querido comer un grupo de alimentos, y de las demás cosas nada de nada. Por ejemplo hemos pasado la etapa de la proteína, la del tomate, la de la pasta, la del pepino, l del aguacate, la del mango, la de la mandarina....y en cada una de estas etapas se podía alimentar repetidamente del mismo alimento sin cansarse de él. 

Julio Basulto en su libro "Se me hace bola", comenta que si observamos su ingesta en un periodo largo en el tiempo veríamos como al final su dieta ha sido equilibrada y el niño ha comido de todos los grupos de alimentos. Yo no he podido hacer una valoración exhaustiva, y no sé si realmente este hecho se cumple en todos los casos, pero quiero creer que sí. Dejadme recalcar que cuando practicamos el BLW siempre debemos poner al alcance del niño alimentos variados y saludables. A parte en este estudio concluyen que aquellos bebés que siguen el BLW tienen menos valores de índice de masa corporal y realizan elecciones alimentarias más saludables.


Actualmente el pequeño explorador tiene 20 meses, está sano y bien de peso, y come de forma variada, aunque si ve aceitunas o longaniza se vuelve loco y comería sin parar. Quizás hemos hecho mal en dejarlos probar, ya que estos no son alimentos saludables si se consumen a diario, y por este motivo se los tenemos que limitar y esconderlos. 

Y es que con el BLW me he encontrado con el hecho de que como él está acostumbrado a comer lo mismo que nosotros comemos, el día que hay allioli, o que desayuno un bocadillo de longaniza, o cualquier otro alimento que para él no es adecuado, se enfada muchísimo si le dices que él no puede comer, ya que no lo entiende, y o bien se lo acabamos dando, o nos lo tenemos que comer a escondidas, y eso no es siempre posible. Así que siguiendo este método normalmente acabas cambiando tus hábitos alimentarios. 

En definitiva diría que nuestra experiencia durante este año de BLW ha sido fluctuante, o como dice Basulto: "errática e impredecible". Ha habido épocas en las que he sabido perfectamente qué alimentos querría comer y cuales dejaría en el plato, épocas en las que no ha querido nada de nada, y también ha habido algunas épocas en las que lo devoraba todo, a pesar de que estas han sido la excepción. 

Pero estemos en la etapa que estemos, es muy satisfactorio verlo comer, verlo como sabe utilizar los cubiertos, ver cómo es capaz de elegir comerse un guisante o un trozo de calabacín, o cómo vuelve a probar las espinacas siempre que las cocino, y que aunque no le gusten las vuelve a probar porque siente curiosidad y le encanta descubrir nuevos sabores y alimentos. 

También es fascinante ver cómo es capaz de abrir el frigorífico y pedirte o coger aquello que quiere. Conoce los nombres de los alimentos y puede decirte con convicción si le apetecen o no. Normalmente le dejo elegir entre varias opciones, y le voy preguntando: ¿quieres fresas? ¿ quieres mandarinas? ¿ quieres plátano? y él me va diciendo sí o no, y de todo lo que le propongo siempre acaba eligiendo alguna cosa. 

En general estoy muy contenta de haber elegido este método de alimentación, porque es respetuoso con su desarrollo y con la capacidad natural de regulación del hambre y de las necesidades nutricionales, porque favorece y refuerza su capacidad de toma de decisiones y porque fomenta una buena relación con el acto de comer. Por otro lado también es muy cómodo en el ámbito de organización familiar, ya que solamente adaptando un poco el menú de la família ya tengo la comida preparada y no tengo que estar pendiente de hacer purés o mezclas, y tampoco tengo que estar peleándome para que se trague un puré. 

Cabe decir que actualmente ya casi no tengo que recoger comida del suelo, ya que ya ha dejado atrás la etapa del parabrisas, pero de vez en cuando aún siente la necesidad de chafar los alimentos con las dos manos para ver qué pasa.

Hasta el próximo post! 

dijous, 14 de gener del 2016

Objectiu 2016: Recuperar el sòl pèlvic

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola!

Comencem un nou any i amb aquest normalment ens marquem nous objectius i propòsits, com no pot ser d'una altra manera, sempre buscant millorar. 

Aquest any un dels meus principals objectius és el de recuperar el to muscular del meu sòl pèlvic

Durant el part, el periné femení pateix una demanda extrema de pressió i tensió. Es tracta d'una experiència que tot i ser fisiològica o de curta duració pot deixar seqüeles importants. 
El periné està format per músculs que tenen la capacitat de contraure's i relaxar-se. Aquests músculs es distendeixen durant el part, sobretot durant l'expulsiu, que és el moment en què el cap del bebè es recolza sobre la capa muscular, però depenent del mode en què el bebè surt, (sortida molt ràpida o molt llarga, gran nombre de pujos amb inspiració bloquejada, pressió manual sobre l'úter, us d'instrumental, pràctica d'episiotomia) els músculs i lligaments es poden lesionar, ocasionant disfuncions com incapacitat de retenir l'orina, prolapses, o alteracions motores. 

En conseqüència, rere el part, s'ha de recuperar el sòl pèlvic, de manera que sigui capaç de sostenir activament les vísceres de la part inferior de l'abdomen, i capaç d'evitar les incontinències. Per aquest motiu, la principal qualitat a recuperar, serà la tonicitat muscular. 

El meu part va ser un part vaginal amb epidural, fins al punt que l'anestèsia va impossibilitar que els pujos fossin efectius. A part vaig patir la maniobra de Kristeller, totalment desaconsellada ,ja que exerceix un excés de pressió extra i descontrolada sobre el sòl pèlvic i sobre el nadó. També vaig patir una episiotomia, per sort no molt gran. Aquests fets han ocasionat que pateixi incontinència d'esforç, i flaccidesa de la musculatura del terra de la pelvis. 

Quan vaig ser mare, un cop passada la quarantena, vaig començar a assistir a classes d'hipopressius, però després el petit explorador va començar amb el moviment i cada cop se'm feia més difícil assistir amb ell a les classes i ho vaig deixar. A part, a casa tampoc trobava el moment per posar-me a fer els exercicis i, per tant, no vaig aconseguir els resultats desitjats. Així que aquest cop si, el meu objectiu durant aquests 6 mesos vinents és el de posar-me les piles per enfortir i recuperar el meu sòl pèlvic ,per evitar la incontinència i per prevenir problemes de cara a un possible nou embaràs.

Quan les condicions del part han sigut dolentes, hi ha incontinència imperiosa, o incontinència fecal, o símptomes de problemes de suport visceral, el més indicat és fer una visita a un centre especialitzat en recuperació del sòl pèlvic per fer una valoració exhaustiva i un tractament adequat al tipus de problemàtica. Com que jo no tinc una disfunció greu, seguiré el meu propi planning, tot i que no descarto fer una visita a un fisioterapeuta especialista en sòl pèlvic, perquè em valori i orienti. 

A priori, i fins que no visiti a un especialista el meu planning de recuperació consistirà en:

1. Exercicis hipopressius: 3 cops a la setmana. Els hipopressius són uns exercicis que treballen la musculatura pèlvica i abdominal en diferents posicions, mitjançant l'acció del diafragma, amb pauses respiratòries. Aquests exercicis disminueixen la pressió de la cavitat abdominal, afavorint l'acció de succió dels òrgans abdomino-pelvians a causa de la contracció diafragmàtica. Els hipopressius són molt eficaços en l'augment del to muscular de la pelvis i l'abdomen, la millora de la diàstasi abdominal, la pèrdua de volum abdominal, i la millora de la consciència corporal. 




2. Exercicis de Kegel: cada dia, 200 repeticions en 4 cicles de 50. Els exercicis de Kegel són exercicis de contracció i relaxació voluntària de la musculatura vaginal i anal, amb l'objectiu d'incrementar la seva força i resistència. Són exercicis que es poden realitzar en qualsevol lloc i qualsevol moment, com per exemple al cotxe o a la oficina. 

 


3. Utilització de pessaris o cons vaginals : cada dia 30 minuts si la musculatura és capaç de subjectar-lo durant aquest temps, o en el seu defecte, fins que caiguin. Els pessaris i els cons vaginals són uns dispositius de silicona de diferents formes i pes, que s'introdueixen a la vagina i s'han de mantenir amb la contracció involuntària de la musculatura del periné. A mesura que es guanya força es pot anar augmentant gradualment de temps o de pes. En aquesta pàgina o en aquesta altra es poden comprar pessaris i hi ha aquesta taula que especifica quins tipus estan indicats per cada disfunció. En aquesta altra pàgina es poden comprar els cons vaginals, que són els que jo utilitzaré. 





4. Exercicis d'integració global: és important que a part de treballar la musculatura del periné es treballi també el cos en general, ja que aquesta musculatura està relacionada amb diverses funcions orgàniques. Els principals grups musculars a treballar són els abdominals mitjançant tècniques no hiperpressives, els glutis, i els adductors, però no oblidem que el cos és una unitat i s'ha de treballar en la seva globalitat. 



En l'àmbit general, hi ha un gran desconeixement d'aquesta part tan important de l'anatomia de la dona, de la que s'ha de procurar mantenir un bon estat per evitar incontinències, relacions sexuals doloroses, males cicatritzacions o prolapses. És important que les dones prenguem consciència sobre l'estat del nostre sòl pèlvic i el cuidem. La integritat física del periné conduirà a un major benestar i a un augment de l'autoestima com a dona, a part de a la prevenció dels problemes anteriorment citats, per això és tan important el tractament de la musculatura del sòl pèlvic abans, durant i després del part, per prevenir els seus trastorns i disfuncions. 


I tu, t'has marcat objectius per aquest 2016? 
Si? Doncs a per ells !


     ------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Objetivo 2016: Recuperar el suelo pélvico


¡Hola!

Comenzamos un año nuevo y con éste, normalmente nos marcamos nuevos objetivos y propósitos, como no puede ser de otra forma, siempre buscando mejorar.  

Este año uno de mis principales objetivos es el de recuperar el tono muscular de mi suelo pélvico

Durante el parto, el periné femenino sufre  una demanda extrema de presión y tensión. Se trata de una experiencia que a pesar de ser fisiológica o de corta duración puede dejar secuelas importantes.
El periné está formado por músculos que tienen la capacidad de contraerse y relajarse. Estos músculos se distienden durante el parto, sobretodo durante el expulsivo, que es le momento en que la cabeza del bebé se apoya sobre la capa muscular, pero dependiendo de la manera en que el bebé sale   (salida muy rápida o muy larga, gran número de pujos con inspiración bloqueada, presión manual sobre el útero, uso de instrumental, práctica de episiotomía), los músculos y ligamentos se pueden lesionar, ocasionando disfunciones como incapacidad de retener la orina, prolapsos,o alteraciones motoras. 

En consecuencia, tras el parto, se tiene que recuperar el suelo pélvico, de manera que sea capaz de sostener activamente las vísceras de la parte inferior del abdomen, y capaz de evitar las incontinencias. Por este motivo, la principal cualidad a recuperar, será la tonicidad muscular. 

Mi parto fue un parto vaginal con epidural, hasta el punto que la anestesia imposibilitó que los pujos fuesen efectivos. Además sufrí la maniobra de Kristeller, totalmente desaconsejada, ya que ejerce un exceso de presión extra y descontrolada sobre el suelo pélvico y sobre el bebé. También sufrí una episiotomia, por suerte no muy extensa. Estos hechos han ocasionado que  sufra  incontinencia de esfuerzo, y flacidez de la musculatura del suelo de la pelvis. 

Una vez pasada la cuarentena comencé a asistir a clases de hipopresivos, pero cuando el pequeño explorador comenzó con el movimiento me costaba asistir con él a las clases y lo acabé dejando de lado. A parte, en casa tampoco encontraba el momento de ponerme a hacer los ejercicios y por lo tanto, no conseguí los resultados deseados.  Así que esta vez sí, mi objetivo durante los próximos 6 meses es el de ponerme las pilas para fortalecer y recuperar el suelo pélvico para evitar la incontinencia y para prevenir problemas de cara a un posible nuevo embarazo. 


Cuando las condiciones del parto han sido malas, cuando hay incontinencia imperiosa o incontinencia fecal, o síntomas de problemas de soporte visceral, es imprescindible realizar una visita en un centro especializado en recuperación del suelo pélvico para obtener una valoración exhaustiva y un tratamiento adecuado al tipo de problemática. 
Como yo no tengo una disfunción grave, seguiré mi propio planning, aunque no descarto realizar una visita a un fisioterapeuta especialista del suelo pélvico para que me valore y oriente. 

A priori, hasta que no visite a un especialista, mi planning de recuperación consistirá en:

1. Ejercicios hipopresivos: 3 veces a la setmana. Los hipopresivos son unos ejercicios que trabajan la musculatura pélvica y abdominal en diferentes posiciones mediante la acción del diafragma y con pausas respiratorias. Esos ejercicios disminuyen la presión de la cavidad abdominal, favoreciendo la acción de succión de los órganos abdomino-pelvianos a causa de la contracción diafragmática. Loa hipopresivos son muy eficaces para aumentar el tono muscular de la pelvis y abdomen, para mejorar la  diastasis abdominal, para la pérdida de volumen abdominal, y para mejorar la conciencia corporal. 




2. Ejercicios de Kegel: cada día, 200 repeticiones en 4 ciclos de 50. Los ejercicios de Kegel son ejercicios de contracción y relajación voluntaria de la musculatura vaginal y anal, con el objetivo de incrementar su fuerza y resistencia. Son ejercicios que se pueden realizar en cualquier lugar y cualquier momento, como por ejemplo en el coche o la oficina. 

 


3. Utilización de pesarios o conos vaginales : cada dia 30 minutos si la musculatura es capaz de sujetarlo durante este rato, o en su defecto hasta que caigan. Los pesarios y los conos vaginales son unos dispositivos de silicona de diferentes formas y peso, que se introducen en la vagina y se tienen que mantener mediante la contracción involuntaria de la musculatura del periné. A medida que se gana fuerza se puede ir aumentando gradualmente de tiempo o de peso. En esta página o en ésta otra  se pueden comprar pesarios y hay una tabla que especifica qué tipos están indicados para cada disfunción. En esta otra página se pueden comprar los conos vaginales, que son los que yo usaré. 




4. Ejercicios de integración global: es importante que a parte de trabajar la musculatura del periné se trabaje también el cuerpo en general, ya que esta musculatura está relacionada con diversas funciones orgánicas. Los principales grupos musculares a trabajar son los abdominales, mediante técnicas ni hiperpresivas, los glúteos, y los aductores, pero no olvidemos que el cuerpo es una unidad y se tiene que trabajar en su globalidad. 




En el ámbito general, hay un gran desconocimiento de esta parte de la anatomía de la mujer tan importante, de la que hay que procurar mantener un buen estado para evitar incontinencias, relaciones sexuales dolorosas, malas cicatrizaciones, o prolapsos. Es importante que las mujeres tomemos conciencia sobre el estado de nuestro suelo pélvico y lo cuidemos. La integridad física del periné conducirá a un mayor bienestar y a un aumento de la autoestima como mujer, a parte de a la prevención de los problemas anteriormente citados. Por este motivo es tan importante el tratamiento de la musculatura del suelo pélvico antes, durante, y después del parto, para prevenir sus trastornos y disfunciones. 


Y tu, ¿ te has marcado objetivos para este 2016?
¿ Sí? ¡ Pues a por ellos !