dilluns, 23 de febrer del 2015

100% Reflexió

Encontrarás la versión en español detrás de la línea de puntos




Hola ! 


Avui vinc amb les piles carregades després de passar un cap de setmana preciós amb unes dones meravelloses, cada una de les quals té una història personal molt intensa. 

Hem fet les pràctiques de la formació d'assessores de porteig d'Eco-MamaHa estat molt bonic, hi ha hagut molt bona energia, hem après molt, però el que per mi és més important, és que hem compartit un bocí de la nostra història com a dones, i com a mares. 

La transició que experimentem al passar de ser dones, a ser dones-mares, és un moment clau en la nostra evolució. Per això cal viure-la intensament, fent cas als nostres instints i confiant en el nostre poder com a dones-mares. 

Avui us vull compartir la reflexió que vaig fer per la meva formació com a assessora. 

Un trosset de la meva transformació com a mare. 

Gràcies a totes les persones que m'acompanyeu en aquest camí. 

<< Quan em vaig quedar embarassada vaig notar com l'instint de protecció i d'alerta començaven a aflorar. Crec que va ser un dels primers moments on vaig començar a sentir l'instint animal, a sentir-me mamífera. Anàvem en cotxe i estava pendent de tot, amb els cinc sentits aguditzats. Quan caminava pel carrer anava tant alerta que fins i tot mirava dues i tres vegades a banda i banda abans de creuar !! Estava gestant una cria, i m'havia de protegir a mi, per protegir-la a ella. La veritat és que em va encantar l'etapa d'embarassada, la vaig viure amb plenitud. 
Llavors va néixer el meu fill.
La meva cara a la primera foto post part és la viva expressió de mare. Crec que la de totes les dones ho és. Un cop néix la criatura, ens transformem tant, que la nostra cara ja no torna a ser la mateixa. Denota una experiència vital: sóm mares.
Vaig pujar a l'habitació amb el meu fill damunt el meu cos, abraçant-lo fort, sentint-me plena. I va ser arribar a dalt i el petit es va posar a mamar amb vivacitat. I aquesta és la segona experiència més animal de la meva vida, després del part; amamantar.
I a partir d'aquí, l'instint animal va anar in crescendo. 
El petit va passar els tres dies i les dues nits d'hospital amb mi, pell a pell de dia, i al meu costat de nit. Era tant petit i tant indefens, que vaig ser incapaç de deixar-lo a l'urna aquella de plàstic. Incapaç de no sentir d'aprop la seva respiració, la seva escalfor, i que ell sentís la meva, sentís que no estava sol, que jo estava allà per protegir-lo, cuidar-lo i donar-li aliment.
Les úniques necessitats que ell tenia, jo els hi podia donar.
Quan vam arribar a casa. vam seguir igual. Havíem comprat un bressol sidecar, però vaig ser incapaç de deixar-lo en ell. Necessitava tenir-lo a prop meu! No sé si la natura ens fa tenir aquesta necessitat com a mares, per garantir que cobrim les necessitats de la cria, però jo realment necessitava sentir-lo amb mi. 
I així han anat passant els dies, i el meu bebè no ha dormit mai sol, sense la protecció de la seva mare. 
Una altra cosa que em va passar, va ser que em vaig fer adicta a la seva olor, i encara ho sóc avui dia. La seva dolça olor, em pujava fins a la hipòfisi, m'envaïa, i em creava una sensació indescriptible, una sensació d'amor infinit. Em podia passar hores i hores observant-lo i olorant-lo. No necessitava res més.
La olor! tant important també per a ell per reconèixer-me com la seva mare.
Des que sóc mare, no he tornat a fer servir cap colònia. 
I estant en aquest món paral.lel d'amor, lentitud i oxitocina,  tot l'entorn va començar a semblar-me hostil, agressiu, i em generava un sentiment de voler fugir de la civilització i envoltar-nos de natura. El soroll de les motos, l'asfalt de la ciutat,els crits de la gent; em semblava que tot anava contra natura, que no volía que el meu fill s'acostumés a aquest món tant artificial, tant impur! Una criatura pura hauria d'estar envoltada de puresa. I lo únic pur que ens queda a la ciutat és l'amor, l'amor pur de mi i del seu pare. 
Però, tot i que tenim la intenció de marxar de Barclona, encara no ha arribat el moment, i fruit de voler protegir-lo d'aquest entorn, el porteig ha sigut per mi la millor alternativa. El porteig em garantia que fora del nostre ambient, res no podia interposar-se entre el meu fill i jo. La manera de ser "un" fora de casa i mantenir així el clima de protecció, calor i olor, estigéssim on estiguéssim. 
Quan portejo al meu fill i acurruca el seu cap al meu pit, em sento plena, i sento com ell es sent segur. Per això no dubtaria en dir que el porteig ha estat i és un punt clau en la meva formar de maternar i establir vincle amb el meu fill. I crec que és tant meravellós que vull ajudar a totes les dones que ho vulguin a que portegin amb total satisfacció i seguretat. 
Per això vull ser assessora. >>



-------------------------------------------------------------------------------------------------

100% Reflexión 


¡Hola ! 




Hoy vengo con las pilas cargadas después de pasar un fin de semana precioso, con unas mujeres maravillosas, cada una de las cuales tiene una historia personal muy intensa.



Hemos hecho las prácticas de la formación de asesoras de porteo de Eco-Mama. Ha sido muy bonito, ha habido muy buena energía, hemos aprendido mucho, pero lo más importante para mi es que hemos compartido un pedacito de nuestra historia como mujeres, y como madres. 


La transición que experimentamos al pasar de ser mujeres, a ser madres, es un momento clave en nuestra evolución. Por esto esnecesario vivirla intensamente, siguiendo nuestros instintos y confiando en nuestro poder como mujeres-madres.

Hoy quiero compartiros la reflexión que hice para la formación. Un trocito de mi transformación como madre.


Gracias a todas las personas que me acompañáis en este camino.





<< Cuando me quedé embarazada noté  como el instinto de protección y de alerta empezaban a aflorar. Creo que este fue uno de los primeros momentos donde empecé a sentir el instinto animal, a sentirme mamifera. Íbamos en coche y estaba pendiente de todo, con los cinco sentidos agudizados. Cuando caminaba por la calle me pasaba lo mismo, iba tan alerta que incluso miraba dos y tres veces a cada lado antes de cruzar. Estaba gestando una cría y tenía que protegerme, para protegerla a ella. La verdad es que me encantó la etapa de embarazada, la viví con plenitud. 
 Y entonces nació mi hijo. 
Mi cara en la primera foto post parto es la viva expresión de madre. Creo que la de todas las mujeres lo es. Una vez nace la criatura, nos transformamos tanto que nuestra cara ya nunca vuelve a ser la misma. Denota una experiencia vital: somos madres. 
Subí a la habitación con mi hijo sobre mi cuerpo. abrazándolo fuerte, sintiéndome llena. Y fue llegar arriba y el pequeño se puso a mamar con vivacidad. Y ésta es la segunda experiencia más animal de mi vida después del parto; amamantar.
Y a partir de aquí el instinto animal fue in crescendo. 
El pequeño pasó los tres días y las dos noches de hospital conmigo; piel a piel de día, y a mi lado de noche. Era tan pequeño y tan indefenso que fui incapaz de dejarlo en la urna esa de plástico. Incapaz de no sentir de cerca su respiración, su calor, y que el sintiese la mía, sintiese que no estaba solo, que yo estaba allí para protegerlo, cuidarlo y darle alimento. 
Las únicas necesidades que él tenía, yo se las podía dar. 
Al llegar a casa seguimos igual. Habíamos comprado una cuna sidecar. pero fui incapaz de dejarle en ella. ¡ Necesitaba tenerle cerca ! No se si la naturaleza nos hace sentir esta necesidad como madres para garantizar que cubramos las necesidades de la cría, pero y realmente necesitaba sentirlo conmigo. 
Y así han ido pasando los días y mi bebé no ha dormido nunca solo, sin la protección de su madre. 
Otra cosa que me pasó fue que me hice adicta a su olor, y aún lo soy hoy en día. Su dulce olor me subía hasta la hipófisis, me invadía, y me creaba una sensación indescriptible, una sensación de amor infinito. Podía pasar las horas observándolo y oliéndolo. No necesitaba nada más.
¡El olor ! tan importante también para él para reconocerme como su madre. Des de que soy madre, no uso colonia. 
Y estando en este mundo paralelo de amor, lentitud y oxitocina, todo el entorno empezó a parecerme hostil, agresivo, me generaba un sentimiento de querer huir de la civilización y rodearnos de naturaleza. El ruido de las motos, el asfalto de la ciudad, los gritos de la gente; me parecía que todo iba contra naturaleza, que no quería que mi hijo se acostumbrase a este mundo tan artificial, ¡tan impuro¡ Una criatura pura debería de estar envuelta en pureza, y lo único puro que le queda en la ciudad es el amor de su madre y de su padre. 
Pero aunque tenemos la intención de marcharnos de Barcelona, aún no ha llegado el momento, y fruto de querer protegerle de este entorno, el porteo para mi fue la mejor alternativa. El porteo fue lo que me garantizaba que fuera de nuestro ambiente, nada podía interponerse entre mi hijo y yo. La manera de ser uno también fuera de casa y mantener así el clima de protección, calor y olor, estuviésemos donde estuviésemos.  
Cuando porteo a mi hijo y acurruca su cabeza sobre mi pecho, me siento llena, y siento como él se siente seguro. El porteo para mi es un punto clave en mi forma de maternar y de establecer vínculo con mi hijo. 
Y creo que es tan maravilloso que quiero ayudar a todas las mujeres-madres que quieran a portear con total satisfacción y seguridad.  
Por eso quiero ser asesora.>>



dimarts, 10 de febrer del 2015

A decorar !

Versión en español detrás de la línea de puntos. 


Hola de nou!

Com ja us vaig explicar, estem adaptant l'espai del petit explorador.
Anem seguint les necessitats que ell manifesta, així que l'espai anirà evolucionant mica en mica.

Part de la nostra inspiració prové de la gran Maria Montessori.
A les habitacions Montessori acostuma a haver-hi làmines i il.lustracions a les parets, doncs aquestes ajuden a cultivar l'apreciació del nen cap a l'art, a part de fer l'espai més agradable.

És important no saturar les parets de làmines i fotos, i escollir imatges tranquil.les que complementin la gama cromàtica de l'habitació, i molt més important  és que les làmines estiguin col.locades a l'alçada del camp visual de l'infant.

Recordeu que l'ordre visual estimula l'ordre mental.

La veritat és que porto temps buscant i rebuscant làmines i il.lustracions infantils, i com que no m'ha sigut gaire fàcil, avui us vull deixar un recull de la meva cerca per si us pot servir d'ajuda a tots els qui tingueu en ment decorar l'espai dels vostres petits.

Us diré que ens ha costat molt decidir quines làmines triar, però l'elecció ja està feta. :)