Dins de la maternitat i la criança respectuosa hi ha molts temes, però si n'hagués de triar un , la lactància per mi seria el més important. Important perquè no parlem d'una moda, ni d'un mètode, parlem de salut, salut per la mare, reduint el risc de patir càncer de mama com mostra aquest estudi, i salut per al nadó millorant la microbiota intestinal, el seu sistema immune, i el desenvolupament de la intel.ligència, entre altres aspectes emocionals.
Hi ha lactàncies més senzilles que d'altres, i hi ha lactàncies que són una lluita constant contra dificultats. Sé que hi ha moltes mares que ho han intentat i que no els ha estat possible alletar, o no han pogut alletar tot el temps que elles haguessin volgut, o han hagut de fer mixta i és que, per diversos motius, tenir una lactància d'èxit no és fàcil. Com més informació tinguem i com més conscienciades estiguem les mares, més probabilitats tenim d'aconseguir una lactància satisfactòria, i que els fracassos es redueixin.
Sempre dic que la meva lactància va anar bé d'un bon inici gràcies al meu fill. A la primera hora de vida li vaig presentar la teta i s'hi va enganxar amb una intensitat i una força que em van fer sentir segura que aquella lactància tindria futur. Però passats els primers dies van sorgir algunes complicacions que no han fet que la lactància fracasses gràcies a la paciència, i a demanar ajuda quan ha sigut necessari.
Els primers dies a la clínica van començar a aparèixer les primeres clivelles. El meu mugró esquerre era pla i tot i haver anat durant l'embaràs a un grup de lactància, el " agarre " no era del tot adequat. Vaig demanar ajuda a una infermera que lactava a la seva filla de dos anys, però que més enllà de la seva experiència no tenia cap formació específica al respecte. Em va aconsellar que em posés Purelan, i mugronera. Jo no li vaig fer cas i tot i que veia les estrelles a cada toma fins al punt de cridar, tenia clar que unes esquerdes no arruïnarien la nostra lactància.
Al tercer dia la pujada de la llet va ser molt bèstia. Crec que vaig patir ingurgitació, tenia el pit calent i dur i sumat amb el mugró pla i les esquerdes, no hi havia manera que el bebè s'hi agafés. Aleshores vaig decidir demanar ajuda a l'Ester Naval de Demesames-embaràs, una magnífica llevadora i persona. Ella va venir a casa i em va ensenyar a fer extracció manual, i a donar-li la llet extreta en gotet al petit explorador. Després el pit estava més buit i més tou i el petit explorador menys ansiós i així vam poder aconseguir un millor "agarre".
Recordo com les primeres setmanes de lactància tot jo estava en tensió, les espatlles grratibades, mal d'esquena. Estar relaxada i en bona postura és indispensable al principi, però sovint sen's oblida, ja que estem més pendents d'altres coses, però amb els mesos tot millora.
Aquí teniu el vídeo que vam gravar del petit explorador bevent la llet en gotet, el seu quart dia de vida.
A partir d'aquí la lactància va ser plaent, un moment preciós i íntim amb el meu fill, però el meu volum d'ejecció era molt potent. Ho empapava tot tant de dia, com de nit, i el petit explorador sovint s'ennuegava amb la llet de lo forta que sortia. No li vaig donar més importància fins que al curs que estic fent com a assessora de lactància amb Edulacta vaig començar a lligar caps. Tot apuntava a presència de frenet sublingual curt, però com que el petit explorador havia anat guanyant pes, no ho vam detectar. Per sort, el seu tipus de frenet no li limita la mobilitat de la llengua i no haurem d'intervenir-lo. Però nosaltres hem tingut sort, ja que els frenets són uns grans enemics de la lactància i fins que es detecten la mare pot estar patint molt i arribar fins i tot a tirar la tovallola.
I sentint-me afortunada per aquests 10 mesos de lactància a demanda, i quan pensava que tot estava ja controlat, aquesta setmana he patit una obstrucció. Vaig notar tot el lateral de la mama amb bultets que es van anar inflamant i eren dolorosos, el mugró tenia una ratlleta blanca. Vaig posar al petit explorador a mamar i al veure que millorava vaig pensar que podia ser una obstrucció, així que vaig seguir les recomanacions d'Alba Lactància Materna, i en 24 hores, ja estava resolt el tema.
També dir que nosaltres no hem patit crisis de creixement, sí que hi ha hagut un augment de demanda, sobretot nocturn, però no baralles i plors inconsolables. Les crisis de creixement solen ser un altre motiu de pes per decidir abandonar la lactància.
Jo em sento molt orgullosa i feliç d'haver pogut lactar al meu fill amb èxit i m'agradaria que totes les dones poguessin sentir el mateix. La lactància ha estat meyspreada i hem de lluitar per normalitzar-la, i fer que els fracassos en la lactància siguin l'excepció, i no la norma. Hem de lluitar perquè la lactància torni a prendre força, i com que la lactància materna és una assignatura pendent dels pediatres i altre personal sanitari, ens toca a les mares ajudar-nos entre nosaltres, i per això m'estic formant com a assessora, per ajudar en tot el que estigui al meu abast.
Per acabar us deixo amb un article d' Ibone Olza, autora del llibre Lactivista, i aquest altre de Lactancia en libertad.
Com sempre, estaré encantada de conèixer les vostres experiències, opinions o dubtes als comentaris.
------------------------------------------------------------------------
Lactando con éxito
Dentro de la maternidad y la crianza respetuosa hay muchos temas, pero si tuviese que elegir uno, la lactancia para mi sería el más importante. Importante porque no hablamos de una moda, ni de un método, hablamos de salud, salud para la madre reduciendo el riesgo de sufrir cáncer de mama, como muestra este estudio, y salud para el bebé, mejorando la microbiota intestinal, su sistema inmune, y el desarrollo de la inteligencia, entre otros aspectos emocionales.
Hay lactancias más sencillas que otras, y hay lactancias que son una lucha constante contra dificultades. Se que hay muchas madres que lo han intentado y a las que no les ha sido posible amamantar, o no han podido hacerlo todo el tiempo que ellas hubiesen querido, o han tenido que recurrir a la lactancia mixta y es que, por diversos motivos, tener una lactancia de éxito no es fácil. Cuanta más información tengamos, y más concienciadas estemos las mamas, mayor probabilidades tendremos de conseguir una lactancia satisfactoria y que los fracasos se reduzcan.
Siempre digo que mi lactancia fue bien en un inicio gracias a mi hijo. En la primera hora de vida le presenté a la teta y se enganchó con una intensidad y una fuerza que me hizo sentir segura de que aquella lactancia tendría futuro. Pero pasados los primeros días surgieron algunas complicaciones que no han hecho que la lactancia fracase gracias a la paciencia, y a pedir ayuda cuando ha sido necesario.
Los primeros días en la clínica empezaron a aparecer las primeras grietas. Mi pezón izquierdo era plano y aún y haber ido durante el embarazo a un grupo de lactancia, el agarre no era del todo adecuado. Pedí ayuda a una enfermera que lactaba a su hija de dos años, pero más allá de su experiencia no tenía formación específica al respecto. Me aconsejó Purelan y pezonera, pero yo no le hice caso, y a pesar de que veía las estrellas en cada toma, hasta el punto de gritar del dolor, tenía claro que unas grietas no arruinarían nuestra lactancia.
Al tercer día, la subida de la leche fue muy bestia. Creo que sufrí ingurgitación, tenía el pecho caliente y duro, y sumado con el pezón plano y las grietas, no había manera de que el bebé se cogiese bien. Entonces decidí pedir ayuda a Ester Naval de Demesames-embaràs, una magnífica comadrona y persona. Ella vino a casa y me enseñó a realizar la extracción manual, y a darle la leche en vaso al pequeño explorador. Luego el pecho ya estaba más blando y el pequeño explorador menos ansioso y así era más fácil conseguir un buen agarre.
Recuerdo como las primeras semanas de lactancia toda yo estaba en tensión, los hombros encogidos, dolor de espalda. Estar relajada y en buena postura es indispensable al principio, pero a menudo se nos olvida, ya que estamos pensando en muchas otras cosas, pero con los meses todo mejora.
Os dejo el vídeo que grabamos del pequeño explorador bebiendo la leche en vasito, en su cuatro día de vida.
A partir de aquí la lactancia fue placentera, un momento precioso y íntimo con mi hijo, pero mi volumen de eyección era muy potente. Lo empapaba todo de día y de noche y el pequeño explorador se atragantaba a menudo de lo fuerte que salía la leche. No le dí más importancia hasta que en el curso que estoy haciendo de asesora de lactancia con Edulacta, comencé a atar cabos. Todo apuntaba a presencia de frenillo sublingual corto, pero como que el pequeño explorador había ido ganando peso, no lo detectamos. Por suerte, el tipo de frenillo que el tiene, no le limita la movilidad de la lengua y no tendremos que intervenirlo. Pero nosotros hemos tenido suerte, ya que los frenillos son unos grandes enemigos de la lactancia y hasta que se detectan, la madre puede estar sufriendo mucho e incluso tirar la toalla.
Y sintiéndome afortunada por estos 10 meses de lactancia a demanda, y cuando creía que toto estaba ya bajo control, esta semana he sufrido una obstrucción. Noté el lateral de la mama con bultitos que se fueron inflamando y eran dolorosos, y el pezón tenía una rallita blanca. Puse al pequeño explorador a mamar, y al ver que mejoraba pensé que podía ser una obstrucción, así que seguí las recomendaciones de Alba Lactància Materna, y en 24 hores, ya estaba resuelto el tema.
También decir que nosotros no hemos sufrido crisis de crecimiento, sí que ha habido un aumento de demanda, sobretodo nocturno, pero no luchas con el pezón ni lloros inconsolables. Las crisis de crecimiento suelen ser otro motivo de peso para decidir abandonar la lactancia.
Me siento muy orgullosa y feliz de haber podido lactar a mi hijo con éxito y me gustaría que todas las mujeres pudieran sentir lo mismo. La lactancia ha sido menospreciada y tenemos que luchar para normalizarla y hacer que los fracasos en la lactancia sean la excepción, y no la norma. Tenemos que luchar para que la lactancia vuelva a ganar fuerza, y como que la lactancia materna es una asignatura pendiente de los pediatras y del personal sanitario en general, nos toca a les madres ayudarnos entre nosotras, y por esto me estoy formando como asesora, para ayudar en todo lo que está a mi alcance.
Para acabar, os dejo con un artículo de Ibone Olza, autora del libro Lactivista, y este otro artículo de Lactancia en libertad sobre nuestros derechos.
Como siempre, estaré encantada de conocer vuestras experiencias, opiniones o dudas en los comentarios.
Hasta el próximo post, ¡ feliz lactancia !
M'encanta quan trobo algun post aixi...soc mare lactant a la meva baldufa de 28 mesos i en molts moments criticada i moolt mes des que ha passat dels 2 anys..., com si jo llhi tingues algun interes ocult vaja em fan sentir molts cops...
ResponEliminaSense tenir res a veure t'aconvido a passar x meu blo: www.somnissomiatscosircuinarballar.blogspot.com
Una abraçada i felicitats per el curs que has començat, deu ser molt bonic poder ajudar sabent-ne de veritat de lactanvia i poder anar mes enlla d'opinions i experiències.
Hola Eva! Moltíssimes felicitats per la vostra lactància! No tothom sap els beneficis que proporciona la lactància "prolongada", però en són molts, així que molts ànims i a continuar lactant malgrat algunes opinions adverses. Gràcies per compartir el teu blog, vaig a fer-li una ullada. ;)
ResponElimina