dimecres, 29 d’abril del 2015

Gestionar la pèrdua


Aquesta setmana ronda per la xarxa un reportatge preciós d'una mare amb el seu bebè, la qual va néixer sense vida. Un reportatge que molta gent titlla de desagradable i, incomodant, ja que el costum d'aquesta societat és mantenir els temes que no agraden amagats sota les pedres. 

Es difícil aceptar la muerte en esta sociedad, porque no es familiar. A pesar del hecho de que sucede todo el tiempo, nunca la vemos." Elisabeth Kübler-Ross " 


Afortunadament no he hagut de passar per la catastròfica situació de perdre un fill o una filla, però és un fet força comú. Les estadístiques diuen que succeeix a 6 casos per cada 1000 nascuts vius. Avui vull dedicar aquesta entrada a totes les mares i pares papallona, que han hagut d'acomiadar-se d'un fill massa d'hora. 






Les causes de mort intrauterina poden ser vàries com: causes fetals, placentàries o del cordó umbilical, o causes d'origen matern. El més comú és la mort per afeccions originades en el periode perinatal com malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques, o tastorns respiratoris i cardiovasculars específics del període perinatal, així com trastorns relacionats amb la duració de la gestació i el creixement fetal. 

Com a causa de mort postnatal trobem la immaturitat extrema i pes extremadament baix al néixer, o els trastorns hematològics del nounat. La mort sobtada del lactant és una de les causes més anomenades, però no és la més comuna, afectant el 2013 a 46 nadons. 

Si us interessa aprofundir en les causes de mort perinatal i neonatal podeu consultar les estadístiques de l'Institut Nacional d'Estadístiques


Umamanita


Quan succeeix una pèrdua d'aquesta magnitud, necessitem passar per les etapes del dol, com bé va descriure la meravellosa Elisabeth Kübler-Ross, de la qual us recomano els seus llibres. 

És important que tant la mare i el pare, com la família, se senti sostinguda, des de l'empatia i el respecte. Per això és important mantenir-se disponible, però sense donar consells o dir frases per mitigar el dolor, doncs en aquests moments el dolor és necessari i immitigable. Per això hi ha diversos articles que parlen sobre el que mai hauries de dir a una dona que ha patit un avortament, o una pèrdua. 

Com bé expliquen a la web de El parto es nuestro, els protocols per l'atenció a la mort perinatal i neonatal contemplen com l'oportunitat d'acomiadar-se és de gran importància per afrontar el dol. Plorar, agafar al bebè en braços, parlar-li, fer-li fotos, ensenyar-lo a la família perquè també es puguin acomiadar, o prendre la seva empremta. En cas que no sigui possible veure al bebè, perquè la pèrdua hagi sigut precoç, posar nom al bebè, guardar un objecte que el recordi, o escriure-li una carta, són actes que poden ajudar a materialitzar la pèrdua.  

A la web de Umamanita hi ha molt bons consells tant per gestionar la pèrdua, com per acompanyar a les famílies en aquests delicats moments. 

Un altre tema tabú i silenciat, és la gestió de la lactància materna després d'una mort perinatal o neonatal. Les anomenades llàgrimes blanques. La formació com a assessora de lactància ens capacita per acompanyar a la mare en aquest procés i donar-li tota la informació possible perquè prengui la pròpia decisió de què fer amb la seva llet: extreure's-la manualment, donar-la perquè serveixi a bebès que ho necessitin, tallar-la, en definitiva, allò que faci a la mare sentir-se millor. 







Aquest post no és per ser negativa, ben al contrari, és per recordar a totes les estrelles que han marxat abans d'hora, és per recordar a totes les famílies que no estan soles, és per agrair la feina meravellosa de la fotògrafa Norma Grau Amb el seu projecte Stillbirth, per agrair la feina d'associacions com Petits amb llum, o la Asociación de mútua ayuda ante el duelo, o com el Grup de dol gestacional i neonatal de Catalunya que s'acaba d'obrir al facebook. 



Aquest post és per recordar-vos que el dia internacional del dol gestacional o post natal és el dia 15 d'Octubre, i que aquell dia més que mai, intentarem empatitzar amb el vostre dolor i recordar als vostres estels fugaços.

Però aquest post no és només per ells, és també per totes les mares i pares que el dia menys pensat ens podem trobar en aquesta situació, ja que la vida és fràgil. 

Sens dubte aquest és el post més complicat que he escrit, però el meu cor m'ho demanava. Hi ha molta informació valuossíssima, i molts bons articles a la xarxa sobre aquest tema, també hi ha molts llibres i associacions que trobareu en els links que vénen associats a l'article. 

Una forta abraçada i fins al proper post ! 




Viendo una muerte pacífica de un ser humano que nos recuerda a una estrella fugaz, uno de un millón de luces en un vasto cielo que se enciende por un breve momento, sólo para desaparecer en la noche sin fin para siempre. " Elisabeth Kübler-Ross " 

                                -------------------------------------------------------------------------------------------

Gestionar la pérdida 

Esta semana corre por la red un precioso reportaje de una madre con su bebé, la cual nació sin vida. Un reportaje que a algunas personas les resulta desagradable e incómodo, ya que la costumbre de esta sociedad es mantener los temas que no gustan escondidos bajo las piedras. 


Es difícil aceptar la muerte en esta sociedad, porque no es familiar. A pesar del hecho de que sucede todo el tiempo, nunca la vemos." Elisabeth Kübler-Ross " 


Afortunadamente no he tenido que pasar por la catastrófica situación de perder a un hijo o hija, pero es un hecho bastante común. Las estadísticas dicen que sucede a 6 casos de cada 1000 nacidos vivos. Hoy quiero dedicar esta entrada a todas las madres y padres mariposa, que han tenido que despedirse de un hijo demasiado pronto. 




Las causas de muerte intrauterina pueden ser varias, como causas fetales, placentarias o del cordón umbilical, o causas de origen materno. La más común es la muerte por afectaciones originadas en el periodo perinatal como malformaciones congénitas, deformidades y anomalías cromosómicas, o trastornos respiratorios y cardiovasculares específicos del periodo perinatal, así como trastorno relacionados con la duración de la gestación y el crecimiento fetal. 

Como causas de muerte post natal encontramos la inmaturidad extrema y peso extremadamente bajo al nacer, o los trastornos hematológicos del recién nacido. La muerte súbita del lactante es una de las causes más nombradas, pero no es la más común, afectando en el 2013 a 46 neonatos. 


Si os interesa profundizar en las causas de muerte perinatal y neonatal podéis consultar las estadísticas del instituto Nacional de Estadísticas



Umamanita


Cuando sucede una pérdida de esta magnitud, necesitamos pasar por las etapas del duelo, que bien describió la maravillosa Elisabeth Kübler-Ross, de la cual os recomiendo sus libros. 

Es importante que tanto la madre y padre, como la familia, se sientan apoyados des de la empatía y el respeto.Por eso es importante mantenerse disponible, pero sin dar consejos o decir frases para intentar mitigar su dolor, pues en estos momentos el dolor es necesario e inmitigable. Por este motivo, hay varios artículos que hablan sobre lo que nunca deberías decir a una mujer que ha sufrido un aborto, o una pérdida. 


Como bien explican en la web de El parto es nuestro ,los protocolos para la atención a la muerte perinatal y neonatal contemplan como la oportunidad de despedirse es de gran importancia para afrontar el duelo. Llorar, coger al bebé en brazos, hablarle, hacerle fotos, enseñárselo a la familia para que también se puedan despedir, o tomar su huella. En caso de que no sea posible ver al bebé porque la pérdida haya sido precoz, ponerle nombre, guardar un objeto que le recuerde, o escribirle una carta, son actos que pueden ayudar a materializar la pérdida.  


En la web de Umamanita hay muy buenos consejos tanto para gestionar la pérdida como para acompañar a las familias en estos delicados momentos. 



Otro tema tabú y silenciado es la gestión de la lactancia materna tras la pérdida perinatal o neonatal. Las nombradas lágrimas blancas. La formación como asesora de lactancia nos capacita para acompañar a la madre en este proceso, y darle toda la información posible para que tome su propia decisión sobre qué hacer con su leche: extraerla manualmente, donarla para que sirva a otros bebés, o cortarla. En definitiva, aquello con lo que la mamá se sienta mejor. 

Este post no es para ser negativa, bien al contrario, es para recordar a todas las estrellas que se han ido antes de tiempo. Es para recordar a todas las familias que no están solas. Es para agradecer el trabajo maravilloso de la fotógrafa Norma Grau, y su proyecto Stillbirth, y de asociaciones como Petits amb llum o la Asociación de mútua ayuda ante el duelo, o como el Grupo de duelo gestacional y neonatal de Catalunya que se acaba de crear en Facebook. Este post es para recordaros que el día internacional del duelo gestacional o post natal es el día 4 de Octubre, y que este día más que nunca intentaremos empatizar con vuestro dolor y recordar a vuestras estrellas fugaces.


Pero este post no es sólo para ellos; es también para todas las madres y padres que el día menos pensado nos podemos encontrar en esta situación, ya que la vida es frágil. 


Sin duda este es el post más difícil que he escrito, pero mi corazón me lo pedía. Hay mucha información valiosísima, y muy buenos artículos en la red sobre este tema. También hay libros y asociaciones que encontraréis en los links que vienen insertados en el artículo. 


Un fuerte abrazo y hasta el próximo post. 





Viendo una muerte pacífica de un ser humano que nos recuerda a una estrella fugaz, uno de un millón de luces en un vasto cielo que se enciende por un breve momento, sólo para desaparecer en la noche sin fin para siempre. " Elisabeth Kübler-Ross " 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada