Gestionar la pèrdua

Aquesta setmana ronda per la xarxa un reportatge preciós d'una mare amb el seu bebè, la qual va néixer sense vida. Un reportatge que molta gent titlla de desagradable i, incomodant, ja que el costum d'aquesta societat és mantenir els temes que no agraden amagats sota les pedres. 

Es difícil aceptar la muerte en esta sociedad, porque no es familiar. A pesar del hecho de que sucede todo el tiempo, nunca la vemos." Elisabeth Kübler-Ross " 

Afortunadament no he hagut de passar per la catastròfica situació de perdre un fill o una filla, però és un fet força comú. Les estadístiques diuen que succeeix a 6 casos per cada 1000 nascuts vius. Avui vull dedicar aquesta entrada a totes les mares i pares papallona, que han hagut d'acomiadar-se d'un fill massa d'hora. 

Qui sóc / Quién soy

Qui sóc

Hola,

sóc la Meritxell i la maternitat ha canviat la meva vida.

No m'havia plantejat mai com voldria fer les coses quan fos mare i per això el meu embaràs van ser nou mesos de buscar informació i encaminar la meva concepció de ser mare, alhora que es produïen tota una sèrie de canvis en el meu organisme.

Durant aquesta etapa vaig constatar què poc es té en compte el procés gestacional de la dona, així que vaig formar-me al respecte per poder ajudar a altres dones a que visquin el seu embaràs i post-part amb benestar i sense dolors. 

Estic vivint la maternitat amb molta il.lusió i intensitat, llegint molt, experimentant, i aprenent, però crec que la formació és molt necessària, per això durant aquest període no he deixat de formar-me tant en el meu camp professional, l'osteopatia, com en el maternal.

He realitzat cursos d'abordatge osteopàtic en l'embaràs, part i post-part,  ginecologia i endocrinologia, i osteopatia pediàtrica per poder acompanyar a la dona en aquesta etapa tan meravellosa, així com al seu bebè. També m'he format com a assessora de porteig ergonòmic i de lactància materna, perquè són dos ítems que m'han facilitat molt la meva maternitat i pels que sento gran admiració. 

La maternitat també m'ha apropat al baby led weaning, el moviment lliure i la filosofia Montessori de la qual he realitzat diversos cursos i en la que espero seguir aprofundint i aprenent. 

Tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres la meva experiència i els meus coneixements, per això ha nascut aquest blog. Desitjo poder ajudar-vos i compartir agradables moments amb tots vosaltres.

Si requeriu la meva ajuda podeu escriure'm a fisiotxell@gmail.com. 

Una abraçada!

Meritxell

Quién soy 

Hola,

mi nombre es Meritxell y la maternidad ha cambiado mi vida.

No me había planteado nunca como querría hacer las cosas cuando fuese madre, así que mi embarazo fueron nueve meses de buscar información y encaminar mi concepción de ser madre. a la vez que se producían todo un conjunto de cambios en mi organismo.

Durante esta etapa constaté que poco se tiene en cuenta el proceso gestacional de la mujer, así que me formé al respecto para poder ayudar a otras mujeres a que vivan su embarazo y postparto con bienestar y sin dolores. 

Estoy viviendo la maternidad con mucha ilusión e intensidad, leyendo mucho, experimentando y aprendiendo, pero creo que la formación es muy necesaria por eso durante este periodo no he dejado de formarme tanto en mi campo profesional, que es la osteopatía, como en el maternal.

He realizado cursos de abordaje osteopático en el embarazo, parto y post-parto, ginecología y endocrinología, y osteopatía pediátrica, par poder acompañar a la mujer en esta maravillosa etapa de su vida, así como a su bebé. También me he formado como asesora de porteo ergonómico y de lactancia materna porque son dos ítems que me han facilitado mucho mi maternidad y por los que siento gran admiración. 

La maternidad también me ha acercado al baby led weaning, al movimiento libre y a la filosofía Montessori de la qual he realizado varios cursos y en la que espero seguir profundizando y aprendiendo.

Tengo mucas ganas de compartir con vosotros mi experiencia y mis conocimientos, por esto ha nacido este blog. Deseo poder ayudaros y compartir agrdables momentos con todos vosotros. 

Un abrazo.

Meritxell

Lactant amb èxit

Versión en español tras la línea de puntos 


Dins de la maternitat i la criança respectuosa hi ha molts temes, però si n'hagués de triar un , la lactància per mi seria el més important. Important perquè no parlem d'una moda, ni d'un mètode, parlem de salut, salut per la mare, reduint el risc de patir càncer de mama com mostra aquest estudi,  i salut per al nadó millorant la microbiota intestinal, el seu sistema immune, i el desenvolupament de la intel.ligència, entre altres aspectes emocionals.

Lliure moviment

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola!

Com molts sabeu, el petit explorador està aprenent a caminar, així que avui aprofitaré la ben entesa per parlar-vos del concepte de lliure moviment, promogut per la pediatra Emmi Pikler.

El concepte de lliure moviment parteix de la base que el desenvolupament psicomotriu d'un nadó és espontani i, afegeixo de pròpia collita, que aquest ve determinat per la seva càrrega genètica (inherent a l'espècie humana), i és promogut per l'ambient en el qual es desenvolupa. Per aquest motiu, podem determinar que, tot nadó sa, caminarà tard o d'hora i, si afavorim un ambient ampli que permeti el moviment sense límits ni perills, serà un desenvolupament motor adequat. Per aquest motiu és important adaptar l'espai.

És important no avançar-se en el desenvolupament, forçant que el nadó faci moviments o adquireixi postures que no li són pròpies com seure'l, o agafar-lo de les mans per caminar, ja que en estar en una posició a la qual no ha pogut arribar de manera autònoma, estem forçant els seus músculs, i dependrà de l'adult per poder canviar de posició, i estarem fomentant la seva dependència en l'adult, i frenant el seu desenvolupament, podent interferir fins i tot en què es perdin etapes intermèdies que són molt importants per la seva configuració muscular i propioceptiva.

I doncs, l'adult què ha de fer?

La nostra experiència amb el baby led weaning

Versión en español tras la línea de puntos


Quan estava embarassada em vaig topar amb l'article " los bebés pueden pasar de la teta a los macarrones ", i arran d'aquest,  vaig decidir que amb el petit explorador practicaria el baby led weaning, ja que considero que és la forma més natural d'iniciar-se en l'alimentació complementària.

Crec que per seguir el mètode és important estar ben informat, així que vaig buscar els tres llibres de capçalera del mètode:  El niño ya come solo , Se me hace bola y Mi niño no me come;  però com que el petit explorador ocupa el 100% del meu temps i m'és dificilíssim poder acabar un llibre, vaig optar per fer el curs online de BLW que fa la Marta d'Ecomama, i va ser una gran elecció.

Paral.lelament també vaig fer un petit curs de primers auxilis, per allò de la por a l'ofec, ja que tot i que la principal causa d'ofec en nens menors d'un any es produeix amb objectes de la vida quotidiana com botons, monedes, o peces petites de joguina, això no vol dir que no pugui passar amb el menjar.

Amb el BLW es segueixen unes normes de seguretat que minimitzen els riscos ( que el bebè es mantingui assegut de forma estable ,que es dugui l'aliment a la boca ell sol, que no se li ofereixin aliments durs o perillosos com els fruits secs), però tot i així és important saber com actuar, en cas que sigui necessari fer-ho.

Vam començar el BLW  als 6 mesos i tres setmanes, ja que encara que feia un temps que el petit explorador mostrava intrès en el menjar, vam esperar a què s'assegués per si mateix, ja que a casa seguim la teoria del lliure moviment.

El primer que li vam oferir van ser verdures bullides tallades a tires: carbassó, pastanaga, patata. De seguida se les va portar a la boca, i tot i que li van fer angúnia, el seu afany d'experimentar era més
gran que no pas el fàstic.  Al principi no feia massa intenció de menjar-s'ho. Se les mirava amb cares rares, les explorava amb la mà, se les portava a la boca i de seguida les escopia.

Amb alguns aliments com la poma bullida i la patata, va trencar alguns trossets que un cop a la boca no sabia què fer amb ells, i li produïen algunes arcades fins que aconseguia treure'ls. Li vam oferir també bròquil, mongeta verda, fins que va arribar la carbassa i amb ella el primer vòmit monumental, ja que li va produir veritablement fàstic.

De moment no semblava que el mètode fos la panacea. Per ell era una experiència nova, i no del tot satisfactòria, però teníem clar que era part d'un procés d'aprenentatge i que de mica en mica la cosa aniria millor.

I un dia ens vam animar amb els espaguetis d'espelta, i la veritat és que li van encantar i se'n va sortir súper bé. Semblava que ja començava a menjar més!

Un altre dia li vam oferir mandonguilles, però amb la carn picada no gestiona molt bé, perquè se li desfà en massa trossets a la boca i no sap què fer amb ells. Sort de l'aigua! L'aigua va molt bé en aquests casos, ja que o bé l'ajuda a empassar, o a treure els trossets.

Altres aliments que ha tastat han sigut la truita a la francesa, i fins i tot un ou dur! La quinoa, l'arròs i els pèsols, que s'espavila per agafar com pot i amb els que va entrenant la pinça; el bròquil, l'alvocat i el mango, que li encanten; el plàtan, que al principi no sabia com agafar; el kiwi que li va agradar molt, però a l'estona se li va envermellir la boca, després la cara i se li van inflar els llavis. El pediatre li va diagnosticar un SAO o síndrome d'al.lèrgia oral. El pa, que dóna per una bona estona d'entreteniment, però no li acostumem a donar; la crema de carbassa i carbassó carregant-li nosaltres la cullera i liant-a ell parda, o sucant-li oblees de blat sarraí; el pollastre que se'l menja a dues mans,
entre d'altres.

Hi ha alguns aliments que hem decidit no oferir-li perquè hem vist que no els gestiona bé, com la poma, la mandarina i la mongeta verda, i els deixarem per més endavant; i d'altres que li oferim sovint perquè hem vist que li agraden i els empassa sense problemes, com la pera, l'alvocat, el bròquil, la patata o la pasta

Actualment, amb 9 mesos recent complerts, tot i que hi ha moments en els quals es posa nerviós o dies en què sembla que menja molt poc o llença els aliments a terra, les caques han anat canviant, ell mostra interès i els fàstics i les arcades cada cop van a menys, sent el moment de menjar un moment tranquil i agradable per tots.

Si voleu compartir experiències, o fer-me qualsevol consulta, podeu escriure'm un mail o deixar aquí el vostre comentari. Estaré encantada de poder-vos ajudar.

Si voleu més informació, us deixo aquest fabulós article sobre BLW del blog Una maternidad diferente, que és un referent en aquest tema.

Desitjo que us hagi sigut útil aquest post.
Bon profit i a disfrutar del menjar !

----------------------------------------------

Nuestra experiencia con el baby led weaning

Cuando estaba embarazada me encontré con el artículo " los bebés pueden pasar de la teta a los macarrones ", y a raíz de éste, decidí que con el pequeño explorador practicaría el baby led weaning, ya que considero que es la forma más natural de iniciarse en la alimentación complementaria. 

Creo que para seguir el método es importante estar bien informado, así que busqué los tres libros de cabecera del método: El niño ya come solo, Se me hace bola y Mi niño no me come; pero como el pequeño explorador ocupa el 100% de mi tiempo y me es dificilísimo terminar un libro, opté por hacer el curso on line de BLW que imparte Marta de Ecomama, y fue una gran elección. 

Paralelamente también hice un pequeño curso de primeros auxilios por aquello del miedo al ahogo. Aunque la principal causa de asfixia en niños menores de un año se produce con objetos de la vida diaria como botones, monedas o piezas pequeñas de juguete, ésto no quiere decir que no pueda pasar con la comida. Con el BLW se siguen unas medidas de seguridad que minimizan los riesgos,( que el bebé se mantenga sentado de forma estable, que sea capaz de llevarse el sólo el alimento a la boca, que no se le den alimentos duros o peligrosos como los frutos secos), pero siempre es importante saber como actuar en caso que sea necesario hacerlo.

Empezamos el BLW a los 6 meses y 3 semanas, ya que aunque hacía un tiempo que el pequeño explorador mostraba interés en la comida, esperamos a que fuese capaz de sentarse por sí solo, ya que en casa seguimos la teoría del libre movimiento.

Lo primero que le ofrecimos fueron verduras hervidas cortadas a tiras: calabacín, zanahoria, patata... Enseguida se las llevó a la boca, y aunque dieron asco, su afán de experimentar era más grande que éste. Al principio no hacía intención de comérselas, sino que se las miraba con caras raras, las exploraba con la mano, se las llevaba a la boca y las escupía.

Con algunos alimentos como la manzana hervida y la patata, rompió algunos trocitos que una vez en a boca no sabía qué hacer con ellos y le producían algunas arcadas hasta que conseguía sacarlos. Le ofrecimos también brócoli, judía verde y calabaza, y con ella el primer vómito monumental, ya que le produjo verdaderamente asco.

De momento no parecía que el método fuese la panacea. Para él era una experiencia nueva y no del todo satisfactoria, pero teníamos claro que era parte de un proceso de aprendizaje y que poco a poco la cosa iría a mejor.

Y un día nos animamos con los espaguetis de espelta, y la verdad es que le encantaron y se apañó súper bien. Parecía que ya empezaba a comer más.

Otro día le ofrecimos albóndigas, pero con la carne picada no gestiona muy bien, porque se le deshace en demasiados trocitos que se le quedan en la boca y no sabe qué hacer con ellos.¡Suerte del agua! El agua va muy bien en estos casos, ya que o bien le ayuda a tragar, o a sacar los trocitos.

Otros alimentos que ha probado han sido la tortilla a la francesa, y hasta un huevo duro. La quinoa, el arroz y los guisantes, que se espabila para cogerlos como puede y va entrenando la pinza; el brócoli, el aguacate y el mango que le encantan; el plátano que al principio no sabía como coger, y el kiwi, que le gustó mucho, pero al rato de haberlo comido se le enrojeció la boca, después la cara, y se le hincharon los labios. El pediatra le diagnosticó un SAO o síndrome de alergia oral. El pan, que da para un buen rato d'entretenimiento, aunque no se lo acostumbramos a dar; la crema de calabaza o calabacín cargándole nosotros la cuchara y liándola él parda, o mojando obleas de trigo sarraceno, el pollo que se lo come a dos manos, entre otros.

Hay algunos alimentos que hemos decidido no ofrecérselos porque no los gestiona bien, como la manzana, la mandarina y la judía verde, y los dejaremos para más adelante; y otros que le ofrecemos a menudo porque le encantan y los traga sin problema como la pera, el aguacate, el brócoli, la patata o la pasta.

Actualmente, con 9 meses recién cumplidos, aunque hay momentos en los que se pone nervioso o días en los que parece que come muy poco o tira los alimentos al suelo, sus cacas han ido cambiando, él cada día muestra más interés en la comida, y los ascos y las arcadas han ído disminuyendo, siendo el momento de la comida un momento agradable y tranquilo para todos.

Si queréis compartir experiencias ,  hacerme cualquier pregunta, podéis escribirme un e-mail o dejar aquí vuestro comentario y estaré encantada de ayudaros. 

Si queréis más información, os dejo éste fabuloso artículo sobre BLW del blog Una maternidad diferente, que es un referente en este tema. 

Deseo que os haya sido útil este post.
¡ Buen provecho y a disfrutar de la comida!

100% Reflexió

Encontrarás la versión en español detrás de la línea de puntos

Hola ! 

Avui vinc amb les piles carregades després de passar un cap de setmana preciós amb unes dones meravelloses, cada una de les quals té una història personal molt intensa. 

Hem fet les pràctiques de la formació d'assessores de porteig d'Eco-Mama. Ha estat molt bonic, hi ha hagut molt bona energia, hem après molt, però el que per mi és més important, és que hem compartit un bocí de la nostra història com a dones, i com a mares. 

La transició que experimentem al passar de ser dones, a ser dones-mares, és un moment clau en la nostra evolució. Per això cal viure-la intensament, fent cas als nostres instints i confiant en el nostre poder com a dones-mares. 

Avui us vull compartir la reflexió que vaig fer per la meva formació com a assessora. 

Un trosset de la meva transformació com a mare. 

Gràcies a totes les persones que m'acompanyeu en aquest camí. 

<< Quan em vaig quedar embarassada vaig notar com l'instint de protecció i d'alerta començaven a aflorar. Crec que va ser un dels primers moments on vaig començar a sentir l'instint animal, a sentir-me mamífera. Anàvem en cotxe i estava pendent de tot, amb els cinc sentits aguditzats. Quan caminava pel carrer anava tant alerta que fins i tot mirava dues i tres vegades a banda i banda abans de creuar !! Estava gestant una cria, i m'havia de protegir a mi, per protegir-la a ella. La veritat és que em va encantar l'etapa d'embarassada, la vaig viure amb plenitud. 

Llavors va néixer el meu fill.

La meva cara a la primera foto post part és la viva expressió de mare. Crec que la de totes les dones ho és. Un cop néix la criatura, ens transformem tant, que la nostra cara ja no torna a ser la mateixa. Denota una experiència vital: sóm mares.

Vaig pujar a l'habitació amb el meu fill damunt el meu cos, abraçant-lo fort, sentint-me plena. I va ser arribar a dalt i el petit es va posar a mamar amb vivacitat. I aquesta és la segona experiència més animal de la meva vida, després del part; amamantar.

I a partir d'aquí, l'instint animal va anar in crescendo. 

El petit va passar els tres dies i les dues nits d'hospital amb mi, pell a pell de dia, i al meu costat de nit. Era tant petit i tant indefens, que vaig ser incapaç de deixar-lo a l'urna aquella de plàstic. Incapaç de no sentir d'aprop la seva respiració, la seva escalfor, i que ell sentís la meva, sentís que no estava sol, que jo estava allà per protegir-lo, cuidar-lo i donar-li aliment.

Les úniques necessitats que ell tenia, jo els hi podia donar.

Quan vam arribar a casa. vam seguir igual. Havíem comprat un bressol sidecar, però vaig ser incapaç de deixar-lo en ell. Necessitava tenir-lo a prop meu! No sé si la natura ens fa tenir aquesta necessitat com a mares, per garantir que cobrim les necessitats de la cria, però jo realment necessitava sentir-lo amb mi. 

I així han anat passant els dies, i el meu bebè no ha dormit mai sol, sense la protecció de la seva mare. 

Una altra cosa que em va passar, va ser que em vaig fer adicta a la seva olor, i encara ho sóc avui dia. La seva dolça olor, em pujava fins a la hipòfisi, m'envaïa, i em creava una sensació indescriptible, una sensació d'amor infinit. Em podia passar hores i hores observant-lo i olorant-lo. No necessitava res més.

La olor! tant important també per a ell per reconèixer-me com la seva mare.

Des que sóc mare, no he tornat a fer servir cap colònia. 

I estant en aquest món paral.lel d'amor, lentitud i oxitocina,  tot l'entorn va començar a semblar-me hostil, agressiu, i em generava un sentiment de voler fugir de la civilització i envoltar-nos de natura. El soroll de les motos, l'asfalt de la ciutat,els crits de la gent; em semblava que tot anava contra natura, que no volía que el meu fill s'acostumés a aquest món tant artificial, tant impur! Una criatura pura hauria d'estar envoltada de puresa. I lo únic pur que ens queda a la ciutat és l'amor, l'amor pur de mi i del seu pare. 

Però, tot i que tenim la intenció de marxar de Barclona, encara no ha arribat el moment, i fruit de voler protegir-lo d'aquest entorn, el porteig ha sigut per mi la millor alternativa. El porteig em garantia que fora del nostre ambient, res no podia interposar-se entre el meu fill i jo. La manera de ser "un" fora de casa i mantenir així el clima de protecció, calor i olor, estigéssim on estiguéssim. 

Quan portejo al meu fill i acurruca el seu cap al meu pit, em sento plena, i sento com ell es sent segur. Per això no dubtaria en dir que el porteig ha estat i és un punt clau en la meva formar de maternar i establir vincle amb el meu fill. I crec que és tant meravellós que vull ajudar a totes les dones que ho vulguin a que portegin amb total satisfacció i seguretat. 

Per això vull ser assessora. >>

-------------------------------------------------------------------------------------------------

100% Reflexión 

¡Hola ! 

Hoy vengo con las pilas cargadas después de pasar un fin de semana precioso, con unas mujeres maravillosas, cada una de las cuales tiene una historia personal muy intensa.

Hemos hecho las prácticas de la formación de asesoras de porteo de Eco-Mama. Ha sido muy bonito, ha habido muy buena energía, hemos aprendido mucho, pero lo más importante para mi es que hemos compartido un pedacito de nuestra historia como mujeres, y como madres. 

La transición que experimentamos al pasar de ser mujeres, a ser madres, es un momento clave en nuestra evolución. Por esto esnecesario vivirla intensamente, siguiendo nuestros instintos y confiando en nuestro poder como mujeres-madres.

Hoy quiero compartiros la reflexión que hice para la formación. Un trocito de mi transformación como madre.

Gracias a todas las personas que me acompañáis en este camino.

<< Cuando me quedé embarazada noté  como el instinto de protección y de alerta empezaban a aflorar. Creo que este fue uno de los primeros momentos donde empecé a sentir el instinto animal, a sentirme mamifera. Íbamos en coche y estaba pendiente de todo, con los cinco sentidos agudizados. Cuando caminaba por la calle me pasaba lo mismo, iba tan alerta que incluso miraba dos y tres veces a cada lado antes de cruzar. Estaba gestando una cría y tenía que protegerme, para protegerla a ella. La verdad es que me encantó la etapa de embarazada, la viví con plenitud. 

 Y entonces nació mi hijo. 

Mi cara en la primera foto post parto es la viva expresión de madre. Creo que la de todas las mujeres lo es. Una vez nace la criatura, nos transformamos tanto que nuestra cara ya nunca vuelve a ser la misma. Denota una experiencia vital: somos madres. 

Subí a la habitación con mi hijo sobre mi cuerpo. abrazándolo fuerte, sintiéndome llena. Y fue llegar arriba y el pequeño se puso a mamar con vivacidad. Y ésta es la segunda experiencia más animal de mi vida después del parto; amamantar.

Y a partir de aquí el instinto animal fue in crescendo. 

El pequeño pasó los tres días y las dos noches de hospital conmigo; piel a piel de día, y a mi lado de noche. Era tan pequeño y tan indefenso que fui incapaz de dejarlo en la urna esa de plástico. Incapaz de no sentir de cerca su respiración, su calor, y que el sintiese la mía, sintiese que no estaba solo, que yo estaba allí para protegerlo, cuidarlo y darle alimento. 

Las únicas necesidades que él tenía, yo se las podía dar. 

Al llegar a casa seguimos igual. Habíamos comprado una cuna sidecar. pero fui incapaz de dejarle en ella. ¡ Necesitaba tenerle cerca ! No se si la naturaleza nos hace sentir esta necesidad como madres para garantizar que cubramos las necesidades de la cría, pero y realmente necesitaba sentirlo conmigo. 

Y así han ido pasando los días y mi bebé no ha dormido nunca solo, sin la protección de su madre. 

Otra cosa que me pasó fue que me hice adicta a su olor, y aún lo soy hoy en día. Su dulce olor me subía hasta la hipófisis, me invadía, y me creaba una sensación indescriptible, una sensación de amor infinito. Podía pasar las horas observándolo y oliéndolo. No necesitaba nada más.

¡El olor ! tan importante también para él para reconocerme como su madre. Des de que soy madre, no uso colonia. 

Y estando en este mundo paralelo de amor, lentitud y oxitocina, todo el entorno empezó a parecerme hostil, agresivo, me generaba un sentimiento de querer huir de la civilización y rodearnos de naturaleza. El ruido de las motos, el asfalto de la ciudad, los gritos de la gente; me parecía que todo iba contra naturaleza, que no quería que mi hijo se acostumbrase a este mundo tan artificial, ¡tan impuro¡ Una criatura pura debería de estar envuelta en pureza, y lo único puro que le queda en la ciudad es el amor de su madre y de su padre. 

Pero aunque tenemos la intención de marcharnos de Barcelona, aún no ha llegado el momento, y fruto de querer protegerle de este entorno, el porteo para mi fue la mejor alternativa. El porteo fue lo que me garantizaba que fuera de nuestro ambiente, nada podía interponerse entre mi hijo y yo. La manera de ser uno también fuera de casa y mantener así el clima de protección, calor y olor, estuviésemos donde estuviésemos.  

Cuando porteo a mi hijo y acurruca su cabeza sobre mi pecho, me siento llena, y siento como él se siente seguro. El porteo para mi es un punto clave en mi forma de maternar y de establecer vínculo con mi hijo. 

Y creo que es tan maravilloso que quiero ayudar a todas las mujeres-madres que quieran a portear con total satisfacción y seguridad.  

Por eso quiero ser asesora.>>

A decorar !

Versión en español detrás de la línea de puntos. 


Hola de nou!

Com ja us vaig explicar, estem adaptant l'espai del petit explorador.
Anem seguint les necessitats que ell manifesta, així que l'espai anirà evolucionant mica en mica.

Part de la nostra inspiració prové de la gran Maria Montessori.
A les habitacions Montessori acostuma a haver-hi làmines i il.lustracions a les parets, doncs aquestes ajuden a cultivar l'apreciació del nen cap a l'art, a part de fer l'espai més agradable.

És important no saturar les parets de làmines i fotos, i escollir imatges tranquil.les que complementin la gama cromàtica de l'habitació, i molt més important  és que les làmines estiguin col.locades a l'alçada del camp visual de l'infant.

Recordeu que l'ordre visual estimula l'ordre mental.

La veritat és que porto temps buscant i rebuscant làmines i il.lustracions infantils, i com que no m'ha sigut gaire fàcil, avui us vull deixar un recull de la meva cerca per si us pot servir d'ajuda a tots els qui tingueu en ment decorar l'espai dels vostres petits.

Us diré que ens ha costat molt decidir quines làmines triar, però l'elecció ja està feta. :)